Publicitat
Publicitat

Català amb bolquers: “Doncs a mi em sembla que no, papa”

Després de passar-me un curs sencer baixant als inferns del vestidor de la piscina coberta del barri i de tres setmanes (d’infernal juliol!) de curset intensiu diari, em pensava, il·lusa de mi, que enguany ja nedarien soles. Però la Joana, a mig curs, ho tenia claríssim, i quan el seu pare li va dir “Em sembla que aquest estiu ja nedareu sense res” li va respondre convençuda “Doncs a mi em sembla que no, papa”. Sense res vol dir sense xurret, i quin invent, perquè, quan aprenen a posar-se’l bé (que és de seguida), de molt petits ja floten. A veure si així ens saltem l’etapa dels braçals. Sí, així és com diu el Termcat -i amb això responc a la pregunta d’una lectora- que n’hem de dir dels manguitos. Em sembla que la popularització de braçal ha tingut poc èxit i fins i tot molts hem adaptat fonèticament el manguito (fem la a neutra i la o u ). Ja sigui per la seva polisèmia o per la pressió del castellà, costa que el braçal faci forat. També hi ha algú que assegura que a casa seva són bracets.

Una altra lectora pregunta per les onomatopeies. Sí, efectivament, cada llengua té les seves. I les meves filles també ho estan descobrint. De moment, hem aconseguit que la majoria de gossos facin bub - bub, però el guau-guau ens assetja. Per a elles és un joc: igual que no tots parlem igual, no tots els gossos “gorden” igual. No és tan important, em direu, però si fessin woof-woof sí que ens preocuparia més, no? Tranquils, que tot arribarà, perquè avui dia sembla que per dir que un plat t’agrada molt hagis d’exclamar yummy! per ser cool i trendy a les xarxes socials. Doncs què voleu que us digui, amb un mmm de tota la vida queda més clar, no? Per a la Joana i l’Helena, ara com ara, segur que sí!

PUBLICITAT
PUBLICITAT