Publicitat
Publicitat

CATALÀ AMB BOLQUERS

Català amb bolquers: “No me gusta Joana”

Bilingües des del naixement, sí. Esclar que està molt bé que molt aviat vegin que no tothom parla igual i que hi ha més d’una manera de referir - se a una cosa. Però és que ara com ara crec que només han descobert el cantó fosc del castellà. “ No me gusta Joana ”, “ Qué asco ”, “ Mala ” i para de comptar. Ho diuen tot seguit, com si sempre l’expressió fos una sola paraula (no diuen “ No me gusta ‘la’ Joana ”), i per això estic segura que no saben del tot què diuen. Però, per la reacció dels altres, ja interpreten que res de bo.

Quan les nenes acabaven de fer tres anys, vaig anar a la perruqueria amb l’Helena (a la Joana encara no li hem hagut de tallar mai els cabells, ara tot just li comencen a créixer una mica). Per entretenir-la, l’Ángela, la perruquera, li va portar un sac ple de joguines, que ella anava traient i deixant a la lleixa de sota el mirall. L’Ángela, bilingüe i mare de dos nens, li parlava en castellà, perquè li passa com a moltes mares, que quan ens dirigim a un nen petit ens surt parlar-li en la nostra llengua materna. L’Helena no deia res. Ja és normal, pensava jo. És molt tímida. Feia cares, reia per sota el nas, però em sembla que el que feia era intentar desxifrar els missatges. “ Agacha un poco la cabeza ”. I no es movia. “Tira el cap una mica avall, Helena”, li traduïa jo. Un cop enllestida la feina: “ ¿Quieres una piruleta? ” Aquest era fàcil, perquè la portava a la mà. “I per la Joana?” Sempre pensa en ella. Quan vam arribar al parc, l’Helena, tota cofoia, va donar la piruleta a la Joana. “Mira que guapa que han deixat l’Helena!”, li vaig dir a la Joana. I l’Helena va afegir: “I m’han deixat jugar amb un munt de juguetes !”