07/10/2017

Que s’acabi la setmana (i l’era) dels pals!

3 min

LingüistaDiumenge vam rebre pals. Malgrat tot, dilluns molts continuaven amb cara de pal. Dimarts volien que fóssim nosaltres els que repartíssim pals (i vam repartir flors). Dimecres va parlar un pal de tio. Dijous, més pals de cec. Divendres, dissabte i sempre, molts pals a les rodes. Ja n’hi ha prou de tanta palamenta, no?

Anem a pams. Aquesta setmana s’ha dit i repetit (fins i tot, mitjans de comunicació en català) que diumenge vam “rebre pals”. Sí, ves, paràvem la mà (o l’aixecàvem ben oberta) i ens l’omplien de “peces de fusta dretes, rodones, d’una certa llargària”. Llàstima que, en el sentit més propi, i com recullen els diccionaris, per ser pals haurien hagut d’estar plantats a terra, com els de la llum, els de les banderes o els dels vaixells. Això sí, en cap obra de referència, ni rastre dels pals violents.

A molts encara se’ns regira l’estómac quan els sentim anomenar, i no només per la por i la ràbia que ens ha quedat al cos. Fa un temps (quan la gent també rebia, i de valent) ningú n’hauria dit pals en català, sinó garrotades, bastonades o cops de porra ; llenya, molta llenya. Si fins i tot tenim balls de bastons! D’acord, és veritat que gairebé totes aquestes opcions semblen més col·loquials (sense voler ens en anem al folklore quan hi pensem). Per la diglòssia imperant en certes èpoques, associem el català a la col·loquialitat i, en canvi, el que ve del castellà ens sembla més formal.

Però aquesta percepció s’ha invertit a mesura que el català entrava a les aules i el castellà conqueria els patis. “Posava cara (de) pal” o “Aquest profe és un pal”, que també parteixen del palo castellà, són frases habituals en molts joves i que no tenen res de formal. Les alternatives per al que, per exemple, en anglès és wooden face (cara de fusta) són fer cara de pòquer o ser un estaquirot. No és tan fàcil d’omplir el forat que ha fet entre nosaltres el pal avorrit, desagradable o pesat. (Diria que “Quin rotllo!” comença a sonar antiquat.)

El pal també s’ha fet fort per a tota mena de vares rígides, tant se val si són curtes o llargues. Per exemple, el bastó de golf és un pal ja per a alguns diccionaris. I malgrat que els d’esquí han de ser bastons segons la normativa, que tiri la primera pedra qui no n’hagi dit pals. Els avis van amb bastó, sí, i potser els excursionistes de xiruca també. Ara bé, si ets més de fer trekking segur que portes pals, of course! Tampoc ha tingut cap opció el braç d’autofotos, la benintencionada proposta del Termcat per al pal de selfie. De fet, és més aviat un braç, extensible i de ferro, però al cap i a la fi un braç.

En les frases fetes no ens ha anat gaire més bé. No ens en adonem i cada dia donem més pals de cec. Tant li fa que puguem anar a les palpentes, avançar a cegues, jugar a si l’encerto l’endevino, engegar-les sense engaltar... Per no parlar dels pals a les rodes que ens van posant i hauríem d’eliminar. Almenys que siguin bastons, que també molesten però no tant. Esclar que llavors poden acabar recorrent a l’estratègia del bastó (i no pal ) i la pastanaga. Esperem que sense èxit. Per sort, l’època dels mesells ha passat a millor vida.

Resumint, que prou de pals (i també de bastonades, sisplau). I això que, com no es cansen de repetir alguns, encara som a temps d’evitar “mals majors”. Mira, una altra invasió subtil que s’ha estès com la pesta. Ja tinc tema per a la setmana que ve.

stats