Publicitat
Publicitat

CATALÀ AMB BOLQUERS

Català amb bolquers: "Vull l'aigua mía"

No és exclusiu de les meves filles, ho he parlat amb molts pares i hi estan d’acord: una de les primeres paraules que fan anar els nens catalanoparlants és mío. El sentiment de possessió és instintiu i primari, sí, però no veig que hi hagi gaire diferència entre dir mío i dir meu. Sembla que ja sàpiguen quina és la llengua comuna en certs àmbits. Sort que amb els anys aquesta necessitat de marcar contínuament territori va a menys i, per tant, també aquesta irritant interferència.

Alguns diuen que sempre plorem perquè el castellà ens envaeix i no tenim en compte que el català també envaeix el castellà. Sí, agafar paraules d’altres llengües no és patrimoni exclusiu nostre. Totes les llengües ho fan, i sovint és un intent de fer la llengua més funcional. ¿O no heu sentit dir mai “ Enchega el coche ” o “ Ya es la hora de plegar ”? Engegar i plegar són dos verbs que, en aquests sentits concrets, en castellà no tenen un equivalent igual de satisfactori, és a dir, que només vulgui dir això. Engegar pot ser poner en marcha, però és menys pràctic perquè no és una sola paraula. I plegar pot ser terminar, que ja vol dir altres coses, i és més ambigu.

Ara bé, quan la interferència és gratuïta i substitueix descaradament una paraula genuïna la cosa comença a ser preocupant. I encara més quan no només afecta el lèxic sinó l’estructura profunda, la sintaxi. El castellà del Principat deu estar molt catalanitzat, però s’alimenta cada dia amb mitjans de comunicació gens interferits pel català. En canvi, cap mitjà en català se salva de la interferència.