Publicitat
Publicitat

Català amb bolquers: “A sota d’aquí meu”

Els nens de tres anys encara no s’han desfet de l’egocentrisme propi d’aquestes edats primerenques (sembla que a alguns adults encara els duri). I això es reflecteix en el llenguatge que utilitzen. Tot ho expliquen en referència al seu jo. Ja se sap, són el centre del món.

A casa els avis, la Joana i l’Helena dormen en una llitera. L’Helena, que dorm a sota, em diu: “Aquí hi ha la Joana [a dalt], a sota d’aquí meu”. Ella és la referència. I el possessiu que no hi falti. “Aquí no m’arribes!”, li crida l’Helena des del llit de dalt al tiet perquè la vagi a buscar i li faci pessigolles. No és que no arribi a un lloc, sinó que no arriba a l’Helena. I sempre amb el reforç pronominal de primera persona.

És sorprenent com els nens aprenen a fer anar els pronoms febles. Això que fa tremolar a més d’un només de sentir-ho, a ells els encanta: van fent provatures i combinacions impossibles o redundants fins que troben l’adequada: “Vull la que tu me l’has pintat”, “Em les dónes, les sabates?”, “Ho vull fer-ho jo sola”. I no falla: en molts dels exemples que vaig recollint hi apareix el verb voler. Si féssim un recompte del que diuen més, “Vull” i “Per què” s’emportarien la palma. Volen agafar la lluna amb les dents i saber per què no ho poden fer. Fa uns dies, li llegia un conte a l’Helena d’una nena que es diu Laura i té un germanet que es diu Dani. Doncs bé, la Laura ajudava la seva mare a canviar-li el bolquer. “I per què no es veu la caca?” “Perquè aquí ja li estan posant el bolquer nou” (sovint ens pregunten per què no es veuen als llibres totes les accions que expliquen). “Doncs jo vull que se faci un vídeo i es vegi la caca”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT