29/03/2017

La mobilitat sostenible és mòbil

4 min

París, tres quarts de vuit. He de ser a les vuit en un lloc que és exactament a quinze minuts en cotxe, informació precisa del meu mòbil. No trobo taxis, vaig amb la maleta, i se m’acut descarregar-me l’aplicació d’Uber. Confesso que ho faig amb la mala consciència de saber que és una plataforma digital polèmica, i em ressonen els arguments dels taxistes que van fer vaga la setmana passada a Barcelona. Com que tinc pressa, no em fixo que trio l’opció econòmica, l’Uber Pool, i a mitja cursa puja una altra noia, que també va enganxada al mòbil. Li pregunto que si agafa l’Uber sovint i m’explica que ja no té cotxe, que quan pot va a peu o en metro, però que quan es troba malament o té molta pressa recorre a l’Uber. Arribo a lloc amb puntualitat inusual, i no cal ni que busqui el moneder perquè ja he introduït les dades de la targeta de crèdit. Rebo un mail amb el rebut i recupero la maleta.

A la tarda surto exhausta d’un dia de feina intens i he de córrer cap a l’aeroport d’Orly. Abans, però, vull aturar-me al Grand Palais per veure l’exposició de Rodin. Hi vaig en taxi convencional i la cursa, més curta que la del matí, em costa el doble. La paranoia antiterrorista, però, fa que els vigilants m’impedeixin entrar perquè duc una maleta. Aleshores recorro a l’Uber altre cop, opció barata; vehicle compartit.

Els meus companys de viatge han connectat la seva música al Bluetooth del conductor i a mi em toca fer un terç del trajecte amb la banda sonora dels meus acompanyants, que baixen a la banlieue. Llavors el conductor es disculpa, diu que és difícil acontentar a tothom i que ja se sap, el jovent... Menteixo i li dic que no té cap importància, que gràcies en tot cas per la deferència de preguntar-me si m’havia molestat, i com que ens caiem bé l’interrogo sobre l’Uber. Li explico la tensió que es viu a Barcelona i li pregunto si el tracten bé a Uber, si és veritat que la plataforma es queda molta comissió, si és cert que anant amb Uber no tinc assegurança i mil indiscrecions més.

Segurament el Mohammed no és objectiu, però em rebat un per un els meus prejudicis: m’explica les tres assegurances que paga, que té una empresa unipersonal i paga ell mateix la seva quota de Seguretat Social, i que fa uns horaris decents. Diu que no podria haver accedit mai a tenir una llicència de taxi, perquè no disposava dels 200.000 €que val aproximadament la transmissió entre individus d’un d’aquests permisos amb quota. En canvi, sí que té la llicència de conductor de vehicle compartit i em confessa que ingressa uns 1.500 € bruts al mes. També em reconeix que pateix per l’excés de llicències de vehicles compartits que s’estan atorgant i que té por que s’acabi especulant amb els permisos quan l’administració comenci a regular-ho amb quotes, que tot arribarà. Em fa la confidència de les comissions que es queda la plataforma (un 12% si hi ha un sol passatger i fins a un 35% si hi ha més passatgers), m’ensenya tots els trucs per optimitzar l’aplicació i em regala uns dàtils quan ens acomiadem a Orly.

El problema que tenen els taxistes, legítimament preocupats per aquesta competència disruptiva, és que el servei d’Uber és excel·lent. Sense prou dades, el nas em diu que el monopoli d’Uber no és bo per a ningú més que per als propietaris de la plataforma, però em fa pensar que les administracions no estan a l’altura. La tecnologia d’Uber és excel·lent: ràpida, intuïtiva, eficaç, traçable i segura. Un trajecte en Uber compartit és més econòmic que el del taxi, és un servei porta a porta i, si el vehicle és elèctric, no contamina. Per què no aspirar a dotar el servei públic de les millors eines tecnològiques? Per què ha de ser aquest un àmbit restringit a la iniciativa privada?

A Vallvidrera portar el Nit Bus ha estat una lluita penosa, i a Torre Baró, vèrtex de la ciutat víctima d’importants errades urbanístiques, els autobusos passen amb una freqüència vergonyosa. Per no parlar dels àmbits suburbans de baixa densitat residencial, on la gent gran es desespera veient passar autobusos buits enormes que no són els seus.

A la major part de la metròpoli invertir en el transport elèctric, compartit i a demanda tindria molt més sentit que no pas fer-hi passar busos de línia regulars. Perquè si hi hagués un servei de porta a porta, assequible i segur, molts residents de zones suburbanes o perifèriques ja ni es plantejarien tenir vehicle propi. Vehicle compartit fins a una estació de metro cèntrica, i enllaç amb un corredor de transport públic. El mètode tecnològic d’Uber és prou bo per imitar-lo des del sector públic donant totes les garanties laborals als conductors. El camí de l’excel·lència del sector públic també passa per adoptar la millor cara de la tecnologia.

stats