Publicitat
Publicitat

El factor humà

Les societats modernes s’han desenvolupat segons una doble lògica: la despersonalització i el personalisme

QUAN ELS DISCURSOS ES BUIDEN I ELS SISTEMES FALLEN, REAPAREIXEN LES PERSONES. Ho veiem en la credibilitat que donem a les xarxes socials, on ens relacionem amb el món a través de les persones que coneixem o que ens interessen, i en les noves presències en el camp de la política. David, Ada, Manuela, Mónica, María José, Pablo i tants d’altres... Noms de pila, gairebé despresos del seu cognom, que encarnen una possibilitat de veracitat enfront d’allò que, impersonalment, anomenem “el sistema”.

Les societats modernes s’han desenvolupat segons una doble lògica: la despersonalització i el personalisme. Semblen contràries, però en realitat són complementàries i s’han combinat segons les necessitats i els moments històrics. La despersonalització és la lògica que alimenta la burocràcia i els seus funcionaris, la tecnocràcia i els seus experts, les ideologies i els seus predicadors, les grans corporacions i els seus executius, el treball en massa i els seus peons, la societat de consum i les seves modes... El personalisme, per la seva banda, és la lògica que empeny el culte a l’originalitat i al geni en el món de l’art, l’autoria individual en el món del coneixement, el lideratge polític basat en el carisma, la competitivitat de l’emprenedor i la valoració de cada un de nosaltres com un jo-marca.

Tant la despersonalització com el personalisme col·laboren en una mateixa tasca: neutralitzar el factor humà. Despersonalitzant, el redueix a funció d’un sistema que el supera. Personalitzant, el captura en una forma d’existència que privatitza l’acció i els seus resultats. També ho estem veient en l’impàs polític que estem vivint: la manera de neutralitzar la irrupció dels noms de pila és mostrar-los com a titelles d’unes organitzacions i interessos que estiren els seus fils, o arrossegar-los cap al culte a la personalitat, que els deixa sols i caricaturitzats enfront d’un poble de votants que avui els aclama i demà els sacrificarà.

Però el factor humà no és ni impersonal ni personalista. És singular i plural alhora. Està fet de decisió individual i d’aprenentatge col·lectiu. És la irreductibilitat del cadascú i la continuïtat d’un nosaltres que s’inventa i es transforma. És un anonimat que no esborra els noms propis sinó que els enllaça en aliances no previstes. Per això, també, el factor humà és fort i vulnerable alhora. En llenguatge tècnic, el factor humà és l’indici de l’error que provoca accidents o salts lògics i solucions inesperades. Factor humà: error de sistema.

PUBLICITAT
PUBLICITAT