Publicitat
Publicitat

Filosofia mundial

En la filosofia d’arrel grega i cristiana hi ha una idea de l’universal que ha sigut el motor del colonialisme

Hi ha Mundials de futbol, concursos mundials de bellesa i congressos mundials de gairebé totes les ciències. Però ¿hi ha una filosofia mundial? En un món globalitzat com el nostre aquesta pregunta pot semblar absurda. L’experiència que tenim de la realitat es comunica instantàniament sota codis culturals i a través de dispositius tecnològics que ens fan sentir que el món està cada cop més a prop de tenir una sola pell i un sol cervell. Tenim acadèmics globals, intel·lectuals que han fet del planeta sencer la seva tribuna i una indústria cultural que ens permet consumir les mateixes idees gairebé a tot el conjunt de la humanitat en temps real.

¿La filosofia globalitzada és, però, una filosofia mundial? A finals dels anys setanta, el filòsof francès Michel Foucault va mantenir una conversa amb un monjo japonès, que avui encara es pot llegir, en què el japonès li pregunta per la crisi d’Occident i per la seva dificultat a l’hora d’oferir al món nous horitzons de sentit. Foucault acull la seva interpel·lació sense protegir-se i afegeix que la crisi d’Occident és alhora la crisi de la filosofia i la crisi de l’imperialisme. ¿Vol dir amb això que la filosofia era imperialista? No ben bé. El que vol dir és que en la filosofia d’arrel grega i cristiana hi ha una idea de l’universal que ha sigut el motor espiritual del colonialisme i que a partir de la segona meitat del segle XX ha topat amb els seus propis límits. No obstant això, Foucault no renuncia a l’impuls universalista en favor del relativisme o del particularisme cultural. Més aviat ens llança un desafiament: ¿sabrem trobar una experiència no uniformitzadora del que és universal? ¿Sabrem comunicar i mantenir obert alhora el fons comú de l’experiència humana?

Si alguna cosa pot voler una filosofia mundial crec que ha de tenir a veure amb aquest desafiament. Contra la literatura universal, el transnacionalisme literari que practica i reflexiona la filòsofa indo nord-americana Gayatri Spivak. Contra el mapa de les cultures hegemòniques, el mural esquerdat de les experiències culturals en trànsit que rastreja un crític com Homi Bhabha. Contra la filosofia globalitzada, el pensament-món que invoca el filòsof africà Achille Mbembe. Diu Mbembe que ens hem de fer hereus del món sencer, que alhora hem de crear. Això implica esquerdar les nostres paraules emmurallades per deixar que de les seves escletxes neixin i s’hi enredin nous sentits. No es tracta de trobar una nova filosofia per al món, sinó de crear un món comú per a la inquietud filosòfica que ens remou els uns i els altres.

PUBLICITAT
PUBLICITAT