Publicitat
Publicitat
image-alt

MARINA SUBIRATS

La maternitat com a projecte

La Universitat de València ha concedit la seva Medalla d’Or a una gran filòsofa, la Cèlia Amorós. La Cèlia va concebre, fa temps, un projecte immens: el d’emprendre la crítica de la raó patriarcal. Aquest...

Igualtat, llibertat, sororitat

Va ser molt significatiu que el primer moviment que es va manifestar contra Trump l’endemà de la seva presa de possessió fos el de les dones. No solament van sortir al carrer moltíssimes dones als Estats...

La gent de demà

En una societat de canvi accelerat com la nostra, l’educació, entesa com s’ha entès tradicionalment esdevé gairebé impossible. Perquè, què és educar? No és ensenyar a sumar o fer equacions, no és aprendre...

Il·luminacions

'Gelatina dura': nom sorprenent, nom d’un impossible. Nom d’una exposició que podeu veure al Macba, i que ens parla del que van ser els nostres somnis impossibles dels anys vuitanta, tan tendres, tan...

Desigualtat 10.0

Ens ho va advertir Piketty amb dades a la mà: tal com funciona avui el nostre sistema econòmic, les desigualtats seguiran creixent cada dia més. La cosa està muntada així: mentre que les rendes del capital...

L’esquerra i els lideratges

Aquest 2017 farà 100 anys de la Revolució Russa, un esdeveniment que va marcar profundament el segle XX. Deu dies que sacsejaren el món és el títol del llibre de John Reed, un nord-americà que ho va viure...

Encenguem el desig

Nadal, Cap d’Any. La petita melangia d’un any que s’acaba i la gran esperança d’un altre que comença, com una nova oportunitat que ens dóna encara la vida per aconseguir allò que tant volíem, per desfer...

Sopa de galets

Veient el naixement de la plaça Sant Jaume se’m fa de cop patent la dificultat de sentir el Nadal com un temps diferent, fet de pausa, sensacions, trobades, intimitat. Potser ja és fins i tot ingenu...

Sostenibilitat ètica

Tardarem temps a recuperar-nos d’una elecció tan xocant com la del senyor Trump. Dependrà del que faci, òbviament; tanmateix, els seus primers nomenaments no es desdiuen de tot el que havia anunciat, ans al...

La pitjor hipòtesi

Recordo un vespre del 2008 a Albuquerque, capital de Nou Mèxic, en un dels darrers mítings d’Obama. Ambient d’eufòria, progressisme, imatges del Che; semblava un d’aquells mítings del PSUC del 77, quan tot...

Les raons d’Antígona

Passen els segles però el plet d’Antígona no mor mai. Més encara, veient com es tracta els refugiats, per exemple, em sembla més vigent que quan es va representar per primera vegada a Grècia, fa uns 2.500...

La llei de ferro de l’oligarquia

Amb aquest nom va designar un sociòleg alemany, Robert Michels, un conjunt de fenòmens contraris a la democràcia. Los partidos políticos, el llibre en què en parla, es va publicar fa un segle, però les...

L’educació del príncep

Com en els contes infantils, les ciutats també amaguen tresors, que un dia tothom coneixia, però després, per circumstàncies adverses, van haver de ser soterrats i oblidats, fins al punt que gairebé ningú...

‘Para bellum’

“Si vis pacem, para bellum”, deien els romans. I amb aquesta excusa van ocupar el continent a sang i a foc. Un bon sofisma per justificar la guerra i fomentar les actituds i valors guerrers. Segons aquest...

Centralisme conservador

La Revolució Francesa va establir un paradigma: la centralització equival a progressisme. En el nostre cas és justament a la inversa: el progressisme, a Espanya, neix i es desenvolupa a la perifèria. Això...

Per una cultura igualitària

Ens cal encara treballar molt, en la nostra societat, per arribar a una cultura igualitària en tots els sentits, i especialment entre homes i dones, que és la diferència més universal entre les persones i...

Un partit hamletià

Entre les moltes víctimes del neoliberalisme que ha dominat el món des dels anys vuitanta hi ha els partits polítics. Per comparació amb la majoria de veïns europeus, a Espanya els estralls han arribat més...

Limitar la pobresa i la riquesa

El discurs de la majoria de governs europeus, en aquest moment, és triomfalista: la crisi s’ha superat, l’ocupació creix i tot va prou bé. És l’“España va bien”, que coneixem, repetit en diversos tons i...

Educar al segle XXI: crear persones amb criteri i curiositat

Hi va haver un temps en què només anant a escola es podia saber que, més enllà de l’horitzó, de la teva muntanya i del teu riu, existia un món ample, on passaven coses. Que tenia una història, una llengua i...

Construir una nació

Per fi arriba al gran públic el debat relatiu a les bases socials i culturals d’una futura Catalunya independent: quina política lingüística hauria de seguir, quin disseny institucional hauria de tenir. De...

El meu cos és meu

La “qüestió de la dona” -quan quedarà clar que no totes som iguals?- ha estat el tema central de la conferència d’enguany sobre l’estat de la Unió que anualment celebra l’Institut Universitari Europeu per...

Superar el capitalisme, però com?

Probablement les conseqüències polítiques i socials de la crisi europea són més greus i profundes que les econòmiques. I de fet és lògic, tenint en compte que la crisi prové essencialment d’un desequilibri...

Educació: més experiència viva

L’educació no ha estat gaire de sort en l’etapa democràtica. S’ha avançat molt en molts aspectes -educació per a tothom fins als 16 anys, accés a la universitat, millora de les escoles i les seves...

Dues esquerres irreconciliables

La proposta de Compromís, ahir mateix, d’un govern “plural i de canvi” juntament amb el PSOE i Podem va durar poques hores. Uns polítics incapaços? Des del meu punt de vista és molt més complicat. De París...

Dos izquierdas irreconciliables

La propuesta de Compromís, ayer mismo, de un gobierno "plural y de cambio" junto con el PSOE y Podemos duró pocas horas. ¿Unos políticos incapaces? Desde mi punto de vista es mucho más complicado. Desde...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >