26/05/2016

Francesc Xavier Carreras: “Als metges depurats se’ls acusava de no anar a missa o de practicar l’amor lliure”

3 min
FRANCESC XAVIER CARRERAS: “Als metges depurats se’ls acusava de no anar a missa o de practicar l’amor lliure”

Havien dormit durant anys amuntegades entre arxius, llibres i documents que es guardaven al pis de sota de la seu vella del Col·legi de Metges de Girona. El 2009, durant el trasllat a la nova seu, a l’edifici Fòrum del carrer de l’Albareda, van ser descobertes: dues caixes velles, precintades amb cinta adhesiva i amb una inscripció reveladora a l’exterior: “ Expedientes Depuración ”. A dins, carpetes amb informes, resolucions de jutges instructors, cartes personals, escrits inculpadors de la Falange o de la Guàrdia Civil, escrits de súplica dels acusats, recursos als tribunals... Va ser una sorpresa majúscula per als membres del Col·legi de Metges, sobretot per a Francesc Xavier Carreras, que ja feia temps que treballava per treure a la llum els càstigs i les represàlies que molts metges gironins van patir durant la dictadura franquista. El contingut de les caixes li ha permès anar més enllà i posar noms i cognoms a la depuració del règim contra els metges, que a Girona va ser especialment severa, segons revela al llibre Depuració de la conducta política i social dels metges gironins (1939-1946).

Per què va ser especialment dura a Girona la depuració contra els metges?

Acabada la guerra, la nova junta del Col·legi de Metges de Girona, integrada per metges excombatents del bàndol franquista, totalment sotmesa a les ordres del governador i dirigida per Josep Maria Riera, es va encarregar de complir l’ordre de depuracions del règim i s’hi va acarnissar. Tenim constància que en altres llocs, com a Barcelona, es va ser molt més benevolent: davant l’ordre de depuracions dictada pel règim, el president del Col·legi va dir que entre els col·legiats ningú mereixia ser castigat per res.

42 metges van ser represaliats, un 20% dels col·legiats. De què se’ls acusava?

Les acusacions eren diverses, com assistir pacients d’esquerres, no anar a missa, no ser afectos al Movimiento, practicar l’amor lliure, tenir idees rojo-separatistas... Es va jutjar els metges per la seva ideologia i no per res que tingués a veure amb l’exercici de la medicina. Era la llei del franquisme: no ets dels nostres, doncs et castigo. Els càstigs anaven des de la inhabilitació durant un període determinat fins a la inhabilitació perpètua amb expulsió del Col·legi. Es va perdre un capital molt valuós, professionals reconeguts i prestigiosos que van haver de marxar. El règim ja es va preocupar de posar al seu lloc professionals afins.

La troballa de les dues caixes va ser providencial: el Col·legi ja treballava per treure a la llum la depuració patida pels facultatius gironins.

Amb l’aprovació de la llei de la memòria històrica, un col·legiat va demanar al Col·legi que reviséssim l’expedient del seu pare i que es reparés la injustícia que va patir en ser represaliat. Amb el metge i historiador Jordi Pujiula vam començar llavors a revisar les actes del Col·legi i vam constatar que, a diferència d’altres col·legis, el gironí va ser molt estricte i va aplicar severament l’ordre franquista de depuracions. Trobar posteriorment les caixes va ser el súmmum per a nosaltres, ja que ens ha permès aprofundir en el treball que fèiem i hem pogut explicar la depuració amb tot detall, posant-hi noms i cognoms. Això ha facilitat que es reparés el greuge que van patir cadascun dels represaliats per les seves idees. Les seves famílies ens ho han agraït.

Al pròleg del llibre, el doctor Joaquim M. Puigvert assegura que altres col·legis professionals si haguessin trobat la documentació que hi havia dins les dues caixes l’haurien cremat.

Aquí hem tingut la sort que les caixes no s’han llençat mai i que se’ns hi ha facilitat l’accés per estudiar-ne el contingut. És cert que això no sempre ha passat. En alguns col·legis a principis de la democràcia es va deixar perdre voluntàriament documentació d’aquest tipus perquè ningú en sabés res, per afavorir l’oblit i la desmemòria. Però cal que tot allò se sàpiga i que es repari el mal que es va fer als professionals depurats.

El Col·legi de Metges ja ha demanat perdó. És un fet insòlit?

El doctor Pujiula va proposar revocar les resolucions contra els metges depurats que constaven a les actes per reparar un greuge històric comès contra aquells companys. El 2009, en un acte de lliurament de títols honorífics a metges, es va fer pública la decisió del Col·legi de deixar sense efecte la depuració de la conducta política i social de cada col·legiat sancionat. Tinc entès que en aquell moment cap institució com la nostra havia fet un acte de desgreuge com aquest.

stats