24/11/2016

“Per què els nostres fills no poden aprendre i jugar amb nens d’aquí?”

5 min
“Per què els nostres fills no poden aprendre i jugar amb nens d’aquí?”

GironaNens i nenes de famílies nouvingudes i d’orígens ben diversos (majoritàriament del Marroc, de països de l’Àfrica subsahariana, de l’Índia i de països llatinoamericans) comparteixen aula i pati a l’escola pública La Farga de Salt, on els professors fan un esforç titànic per realçar el valor de la diversitat com a font d’enriquiment mutu. Però en aquesta diversitat hi falta una peça fonamental: els alumnes de famílies autòctones. No n’hi ha ni un. El cent per cent dels 382 alumnes que aquest curs estudien en aquest centre, des de P3 fins a sisè de primària, són fills de famílies immigrades i, tot i que molts d’aquests nens ja han nascut a Catalunya, una barrera els impedeix de relacionar-se amb nens de famílies autòctones i els condemna a la guetització: la segregació escolar.

“On són els nens d’aquí? Per què els nostres fills no poden aprendre i jugar amb ells?”, es pregunta un grup de mares de l’Associació de Pares i Mares (AMPA) de l’escola La Farga, presidida per Fatima Bouabdeli.

La taxa d’alumnes d’origen immigrant en aquest centre ha superat el 90% en els últims anys, però el fet que aquest any ja no hi hagi ni un sol alumne de família autòctona ha motivat que des de l’AMPA una vintena de mares hagin decidit alçar la veu contra el que elles consideren una discriminació, no només per als seus fills, sinó també per a elles mateixes, ja que no tenen oportunitat de relacionar-se amb mares i pares catalans i, per tant, d’integrar-se millor.

Una AMPA jove i activa

Fins ara mai s’havien queixat. Fa molts anys que a l’escola es treballa per dinamitzar l’AMPA, ara ja està consolidada i els seus integrants (principalment mares) participen activament en activitats de tota mena a l’escola i es reuneixen cada dues setmanes amb la directora, Montse Palau, i amb la tècnica d’integració social, Vero Bayó, per expressar les seves inquietuds, organitzar activitats conjuntament amb els professors o fer un seguiment de l’ensenyament que reben els fills.

L’absència de nens de famílies autòctones a l’escola és una de les principals preocupacions que exposen a les reunions. “Per a mi La Farga és la millor escola del món, i per això em dol que les famílies d’aquí no vulguin portar-hi els fills, perquè es pensen que aquí hi ha un nivell molt baix”, lamenta la Meriem. “Jo no canviaria aquesta escola per res del món, el que vull és que les famílies de Salt de tota la vida també vulguin portar-hi els fills”, afegeix la Manchita. “No pot ser que només hi hagi nens de famílies immigrants a l’escola. No volem això per als nostres fills. I les administracions no fan res per evitar-ho”, denuncia la Rabia.

“¿Com poden agafar confiança amb nens d’aquí, els nostres fills, si no hi han jugat mai?”, pregunta la Fatima. Un dels seus fills, explica aquesta mare, fa dos cursos no es va integrar a l’equip de bàsquet de Fornells de la Selva “perquè no hi havia cap nen immigrant i ell se sentia diferent de tots”. “Ara que juga amb un equip de Salt on gairebé tots els nens són de famílies immigrades, s’hi troba ben integrat”, afegeix.

Vero Bayó, tècnica d’integració social, dóna la raó a aquestes mares. “A l’escola treballem la diversitat, però ens trobem amb la paradoxa que no en tenim, de diversitat, perquè ens falten els nens de famílies catalanes”, indica. Bayó sosté que la diversitat “és bona i enriquidora per a tots els nens, també per als de famílies catalanes”.

La majoria de les mares de l’AMPA de la Farga no tenen feina i es dediquen exclusivament a cuidar la casa i els fills. Expressen les queixes en un català molt precari, i algunes encara no el saben. “Si tinguéssim més relació amb pares i mares de Salt segur que parlaríem molt millor el català”, s’excusa la Fatima.

No els tenen lluny, els pares i mares d’alumnes autòctons, ja que a pocs metres de La Farga, a la vorera del davant de l’escola, hi ha una escola concertada, la Pompeu Fabra, on estudien molt pocs alumnes d’origen immigrant. “Quan les mares i els pares passen per davant de la nostra escola, sembla que fugin de pressa, com si tinguéssim una malaltia”, lamenta la Meriem.

De màxima complexitat

La directora de La Farga, Montse Palau, explica que el que passa en aquesta escola “les administracions ho saben”, i assegura que des del centre l’únic que es pot fer és “demanar el màxim de recursos i dotació econòmica per garantir una educació de qualitat”. L’escola està classificada com a centre educatiu de màxima complexitat, i per això compta amb una dotació econòmica més elevada que altres escoles que no tenen aquesta característica, però la directora indica que no és prou. “Tenim una petita discriminació positiva pel que fa a dotació econòmica i de personal respecte a altres centres però és del tot insuficient i l’ampliació horària que fem, la sisena hora, s’aprofita poc i no n’estem prou satisfets perquè ens redueix hores de coordinació entre mestres”, explica Palau.

Tot i que cap altra escola de Salt arriba a l’extrem de no tenir cap alumne de família autòctona, altres centres públics, tant de primària com de secundària, tenen alts índexs d’alumnes d’origen immigrant, superiors al 90%. Una concentració que no es dóna a les escoles concertades de la població. Des de l’Ajuntament, tant la regidora, Núria Tió, com la tècnica de l’àrea d’ensenyament, Rosa Sala, asseguren que a través de les comissions d’escolarització “s’està fent una feina molt intensa des de fa anys per aconseguir la màxima equitat en la distribució dels alumnes amb necessitats educatives especials, i per garantir una escolaritat de qualitat a tots els centres, amb més dotació econòmica”. “En aquests moments ja s’està revertint la situació, tot i que els resultats en escoles com La Farga es notaran d’aquí uns anys”, assegura Sala, que reconeix “l’esforç i el plus de dedicació” dels docents que treballen a les escoles públiques de Salt. “No és el mateix fer de professor a Salt que a Girona, i tenim la sort que els de Salt s’impliquen en tot, més enllà de les típiques funcions docents, per garantir als seus alumnes una ensenyament de qualitat”.

“Per militància i per fer barri”

Sala admet que la proximitat amb Girona ha motivat els últims anys “una fuga d’alumnes autòctons”. Moltes famílies de Salt que treballen a Girona s’han servit dels punts que els dóna aquest fet per aconseguir plaça en una escola de la capital, admet Sala. No és el cas de Cris Sibina, que, tot i que el seu marit treballa a Girona, ha decidit que els seus fills estudiïn a Salt, dos a l’escola concertada i l’altre a la pública, a l’escola El Gegant del Rec. En aquest últim cas, per “militància i per fer barri”, diu Sibina, que admet que són poques les famílies que malgrat que es puguin permetre escolaritzar els fills a la concertada optin per fer-ho a la pública per una qüestió de militància.

Des del departament d’Ensenyament asseguren que no hi ha cap escola de Catalunya que tingui el 100% de l’alumnat estranger, perquè afirmen que només distingeixen entre estrangers i espanyols. A l’escola, però, mantenen que cal tenir en compte la procedència dels pares, la cultura, la religió i la llengua materna. Així, Ensenyament afirma que La Farga té un 81% d’alumnat “estranger”, mentre que l’escola assegura que el 100% són de famílies immigrades.

stats