MOTOGP
Misc 14/08/2017

Dovizioso guanya el cos a cos amb Márquez en una cursa d’infart

L’italià es defensa a l’últim revolt i escala fins a la segona posició del Mundial

i
Martí Molina
2 min
Dovizioso defensant la primera posició en els últims metres de la cursa, davant de Marc Márquez.

BarcelonaExplicava Andrea Dovizioso que el pitjor que li podia passar a un pilot de MotoGP era tenir Marc Márquez al darrere a l’última volta. És el que li va passar a l’italià, que a més a més era líder al Gran Premi d’Àustria. Dovi va haver de suar la cansalada per pujar al graó més alt del podi, defensant amb dents i ungles la primera posició a l’últim revolt del circuit. Premi a la valentia i a la intel·ligència del de Ducati, que obtenia el segon triomf de la temporada i se situava segon a la classificació, just darrere l’incansable Márquez.

La Ducati de Dovizioso era millor en l’acceleració i en la frenada. L’Honda de Márquez era especialment competitiva en el pas pel revolt. Tots dos van treure profit de les virtuts de cada moto. La categoria reina es va resoldre a l’últim revolt, de dretes i en baixada. Márquez va frenar tard i va travessar la moto. Dovizioso va rectificar i va accelerar primer. “Ho havia d’intentar, és part de l’espectacle de MotoGP”, deia el català. “He sentit la seva moto i he deixat que m’avancés perquè sabia que tenia millor acceleració”, responia l’italià. El duel d’estratègies se’l va endur Dovi en un dels anomenats circuits Ducati.

La millor cursa de la temporada

Però seria injust quedar-se només amb aquella acció, perquè a Àustria es va veure probablement la millor cursa de la temporada. Márquez tenia la pole però Lorenzo, que era a la segona fila, va sortir com una fletxa i es va situar líder al primer revolt. Però al mallorquí li van fallar els neumàtics i, després de tenir més d’un segon d’avantatge, va anar perdent ritme i va caure fins a la quarta posició.

Al gran grup també hi havia Rossi, que semblava que podia aspirar al podi però es va quedar sense opcions per una sortida de pista -sense caiguda-. També hi era Zarco, amb un ritme competitiu a l’inici, encara que excessivament conformista al final. I Maverick Viñales, a qui no s’acabava de veure còmode en els moments decisius. A part de Dovi i Marc, l’únic que va tenir opcions de victòria va ser Dani Pedrosa, i fins i tot va arribar a atrapar els líders. Al final es va haver de conformar amb el tercer lloc.

I és que quan Dovi i Marc es van escapar finalment de la resta, van començar a jugar al gat i a la rata. A passar-se una vegada i una altra. Avançaments al límit que feien les delícies dels espectadors a la vegada que els feia perdre una mica de temps per volta. Normal, quan estàs més pendent de defensar la posició que no d’accelerar. Pedrosa, gat vell, devia pensar: “Aquesta és la meva”. Es va acostar fins a quedar emparellat. Però quan els líders van veure les orelles al llop, van deixar de molestar-se per recuperar el ritme normal. I aleshores ja no va tenir res a fer.

stats