Publicitat
Publicitat

Neymar també hi era (de manera indirecta)

El Chapecoense s’endú la victòria moral en un gran homenatge a les víctimes

Una de les escenes de la prèvia del Gamper havia sigut la dels empleats del Barça traient a correcuita la imatge de Neymar de tots els racons de l’estadi. El brasiler era un dels reclams del torneig estiuenc i estava en bona part -per no dir en totes- de les promocions que s’havien fet. Neymar, però, va ser present en el Barça-Chapecoense. No físicament, però sí de paraula. I fins i tot a l’esquena d’un bon grapat d’aficionats, que lluïen la samarreta blaugrana amb el seu nom i dorsal. “Què hi farem... però almenys juga Messi, no?”, deia amb certa resignació una noia anglesa de 15 anys que duia la samarreta del brasiler. Uns metres més enllà, fent cua per comprar un entrepà, una família sueca amb dos fills, un vestint l’11 de Neymar i l’altre, el més petit, la d’un altre exblaugrana, Larsson.

No era fàcil trobar seguidors que parlessin català entre els 64.705 assistents -segons xifres oficials del club-. Fa temps que el Gamper s’adreça més als turistes que als socis del club, per més que sigui la presentació oficial de la plantilla a casa. De tota manera, en aquesta edició del 2017 tampoc hi havia gaires novetats a oferir. Les principals, les de l’entrenador Valverde i del lateral Semedo.

Uns expliquen que venen perquè mai havien estat a l’estadi. Uns altres, per Messi. D’altres, perquè és una atracció més en les seves vacances a Barcelona. I només alguns, pocs, lamenten que Neymar ja no sigui culer. “Sí que sap greu que no hi sigui, però tant és. Jo vinc a l’estadi per primer cop”, reconeix el Thom, un aficionat alemany que llueix amb orgull la nova samarreta blaugrana sense nom al darrere.

En canvi, no li era gens indiferent al Manel, un soci que passa la seixantena i es desfà en elogis mentre veu una de les actuacions prèvies al partit. “Ja se’n pot anar a la merda, el Neymar aquest. Ha demostrat ser un cabró”, etziba després d’uns minuts de conversa. Durant el Barça-Chapecoense també va aparèixer el fantasma de Neymar de manera indirecta, amb crits de “Puta PSG” des de l’espai d’animació.

Al matí Josep Maria Bartomeu també havia fet referència al serial de l’estiu. “Cap jugador pot estar per sobre del Barça”, deia el president al Congrés Mundial de Penyes. Afegia que “les maneres no han sigut les correctes” i tancava el tema prometent administrar “amb sensatesa, rigor i serenitat” els 222 milions. “Sempre em sorprenen aquestes històries, però ara ja és passat. Hem de mirar al futur”, deia Pep Segura a Antena 3. La del nou mànager esportiu era l’última veu del club abans de girar full.

L’homenatge al Chapecoense

El Gamper va ser més emotiu que festiu. Es notava el caràcter solidari i que el resultat del marcador era el menys important. El Chapecoense no va ser en cap moment rival per a un Barça que es presentava en societat en un ambient més aviat auster. Va costar arrencar ovacions a la graderia, més enllà d’algunes apostes segures com les de Leo Messi i Luis Suárez. El partit no va ser res de l’altre món, però veure en una cabina de premsa el periodista Rafael Henzel, un dels supervivents de l’accident, narrant el partit per a la gent de Chapecó amb el mateix micròfon que va rescatar de les restes de l’avió valia la pena.

Segurament perquè el futbol era el menys important. Era un Gamper solidari i d’homenatge. El moment més emotiu va ser la sacada inicial de tres supervivents de l’accident aeri, Seija, Neto i Alan. Aquest últim va disputar 33 minuts i va deixar la gespa enmig d’una gran ovació. Com a últim regal, Leo Messi va tenir el detall de canviar-li la samarreta al descans. Després de setmanes parlant de milions i de fair play financer, el Barça va tenir ganes de recordar al món que encara és més que un club.