02/02/2017

Un talismà i un gol per donar la volta al món

3 min
Un talismà i un gol per donar la volta al món

MadridMinut set de partit. Mascherano recupera una pilota i la cedeix a Suárez. Aquest aixeca el cap, veu que té espai per córrer i comença a encarar la porteria de Moyá. El davanter uruguaià es fa una autopassada per esquivar la defensa de Godín i Savic, després els supera per velocitat i es planta sol davant del porter. Fins aquí la jugada havia sigut sensacional, però Suárez no en tenia prou i va rematar l’acció amb un toc suau i precís amb l’exterior de la cama dreta. Era el 0-1 del Barça, que encarava així la victòria al Calderón en el partit d’anada de les semifinals de Copa.

Per a molts, Suárez es va disfressar de Ronaldo, l’exjugador brasiler que va marcar un gol similar amb la samarreta blaugrana contra el València. Potència, velocitat i definició d’un futbolista talismà: i és que sempre que ha aconseguit marcar, el Barça no ha perdut ni un sol partit.

Suárez va aterrar al conjunt blaugrana l’estiu del 2014 però va estar un parell de mesos sense jugar per la sanció que acumulava del Mundial. Quan va tenir permís per saltar a la gespa, li va costar estrenar-se com a golejador. Però així que va veure porteria, l’uruguaià no ha defraudat els aficionats culers. Ha disputat 126 partits i ha anotat 106 gols, repartits en 68 partits. I sempre que ha enviat la pilota al fons de la xarxa rival, el Barça ha acabat invicte. Ni més ni menys que 64 victòries i quatre empats.

L’aportació de Luis Suárez està sent imprescindible en un Barça que depèn del trident atacant per tirar els partits endavant. Mentre s’espera que Neymar recuperi la punteria, tant Suárez com Leo Messi són la punta de llança de l’equip de Luis Enrique. Va ser Suárez qui va rescatar un punt del camp del Betis -associant-se precisament amb Messi- i va ser novament el 9 qui va obrir el camí de la victòria al Calderón. “Són d’aquests tipus de partits que l’Atlètic de Madrid et fa tirar enrere”, va analitzar el davanter, que només va lamentar “no haver pogut marcar algun gol més” en les ocasions que va tenir l’equip.

De menys a més

Suárez va tenir un inici de temporada irregular. Marcava gols però no amb la freqüència que era habitual en ell, i a més tenia dificultats per connectar amb la resta de l’equip. Era com si s’hagués esbravat aquella efervescència que el feia un davanter total i letal. Les seves dades, però, es van anar equilibrant amb el transcurs de la temporada i han tornat a ser brillants aquest 2017, en què ha sigut clau.

L’aportació ofensiva del davanter uruguaià segueix sent imprescindible en el Barça -com la de la resta dels companys del trident atacant- i una bona mostra d’això són els pocs minuts que ha tingut de descans. I ara que arrenca el tram decisiu de la temporada no fa la sensació que n’hagi de tenir gaires més, sobretot perquè el seu relleu natural a la posició de nou, Paco Alcácer, no està tenint gens d’encert de cara a porteria (només un gol amb el Barça en el partit de Copa contra l’Hèrcules). Suárez gairebé sempre ha jugat de titular (29 dels 30 partits) i només ha sigut substituït quan el marcador ja estava sentenciat.

Dels 22 gols anotats, destaquen el hat trick contra el Betis al Camp Nou i els doblets en el partit de Champions contra el Celtic i en els de Lliga contra l’Espanyol i el Las Palmas. Però on Suárez ha tingut més transcendència ha sigut en els últims partits, en què ha marcat de forma regular. El davanter ha vist porteria en els últims quatre enfrontaments, i en els dos últims (jugats a domicili als camps del Betis i de l’Atlètic de Madrid), ha anotat la primera diana del Barça.

Quatre dianes seguides de Luis Suárez, i totes quatre, importants. El següent repte serà mirar d’igualar el seu propi rècord de vuit partits consecutius marcant.

stats