Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Catalina Binimelis, Consorci Audiovisual Català, Washington

Potser recordau aquella teoria segons la qual els illencs tenim tres nacions: la nació sentimental, que és l’illa, la nació cultural, que són els Països Catalans, i la nació política, que són les Illes Balears. Crec que en sé l’autor, però l’ometré, perquè no n’estic segur del tot, perquè no sé si aquest resum és inexacte o poc matisat i perquè no sé si ara l’exposaria exactament igual. En qualsevol cas, és una formulació atractiva que em serveix com a preàmbul per a la pregunta següent: quina és la nació audiovisual? O millor encara: quina hauria de ser la nació audiovisual? Perquè el cas és que, al costat de totes les televisions l’àmbit de les quals és un estat que no és cap de les tres nacions esmentades, tenim televisió d’àmbit balear i tenim televisions d’àmbit insular, però no tenim televisió de l’àmbit de les terres de parla catalana. La recepció de les ràdios i televisions catalanes, valencianes i balears al conjunt el territori, encara que superàs tots els pals a les rodes que ha anat patint, seria una altra cosa. Imprescindible, per descomptat, però una altra cosa.

Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, acaba de llançar la proposta de crear un consorci format per la Radiotelevisió Valenciana, la Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Catalana: per entendre’ns, i simplificant, per Canal 9, IB3 i TV3. Segons explica Duart, el consorci possibilitaria actuacions com fer continguts comuns i compartir la xarxa de corresponsals. No proposa un ens únic, però el consorci ja seria una gran passa i, tal com l’explica, podria tenir elements tan interessants com el de fer informatius que abastin tot el territori. La idea arriba en molt bon moment: al País Valencià i a les Illes Balears, els governs catalanòfobs han patit un correctiu electoral tan sever com merescut i han estat substituïts per governs de gent que sap quina és la llengua pròpia i que té la voluntat de protegir-la. Crec que és urgent que els partits de la nova majoria illenca manifestin la seva disposició favorable a la proposta.

Us imaginau veure un telenotícies en què el corresponsal o l’enviat especial acabàs la seva crònica dient “Oriol Altafulla, Consorci Audiovisual Català, París” i la següent acabàs amb un “Catalina Binimelis, Consorci Audiovisual Català, Washington” o amb un “Pepita Maians, Consorci Audiovisual Català, Kíev”? Molt bé, no? És veritat que la cosa podria tenir algun efecte col·lateral negatiu: si el programa de boletaires inclogués algun capítol mallorquí, els nostres alzinars i garrigues podrien veure’s envaïts per una allau de barcelonins amb cistella, però tot té un preu. Ja estaria bé, a més, que els continentals aprenguessin d’una vegada que els nostres esclata-sangs són molt millors que els seus rovellons.

Se m’ocorren tres objeccions o dubtes. El primer diria: i què passa amb el consorci en el cas d’una Catalunya independent? La resposta és que potser s’hauran de fer ajustos en l’arquitectura legal, però que, arribat el moment, la col·laboració serà més necessària que mai. Serà, per a illencs i valencians, alè vital. El segon diria: i el model de llengua? Naturalment, s’hauria de definir, però segur que l’espai audiovisual comú seria una gran ocasió per a un saludable moviment bidireccional: l’assumpció per part de tots els parlants d’una modalitat comuna i el coneixement, també al conjunt del país, de la diversitat de les maneres de parlar el català. I el tercer dubte seria: i les nostres productores podrien competir? No som un coneixedor de la qüestió però supòs que no és incorrecte contestar dient que aquest consorci els podria oferir més oportunitats que amenaces. Ja ho veig, que no són objeccions per resoldre amb una frase, però segur que es resoldran si ens hi posam. Au idò.

PUBLICITAT
PUBLICITAT