COM UNA PÀTRIA
Opinió 28/10/2016

Cinc segles d’Utopia

i
Miquel àngel Llauger
2 min
Cinc segles d’Utopia

De la utopia se’n poden dir frases a l’estil de Galeano, d’aquelles que diuen que és a l’horitzó i sempre se’ns allunya i que per això serveix per caminar, o se li poden retreure xifres de tota la sang que s’ha vessat en nom seu. Ningú no pot negar que ha fet córrer rius de tinta, no tots en la mateixa direcció. La paraula neix amb un llibre que aquest 2016 fa cinc-cents anys: 'Utopia', de Thomas More, l’humanista britànic a qui el rei Enric VIII va acabar tallant el cap perquè no li aprovava el trencament amb Roma.

Utopia és una illa imaginària on floreix una societat gairebé perfecta. El lector que vulgui aprofitar l’aniversari per visitar-la o revisitar-la trobarà ocasió per a reaccions de tipus divers. Podrà adonar-se de la finor de la línia que separa la utopia del malson, quan llegeixi sobre aquelles ciutats idèntiques amb gent que vesteix tota igual, podrà perdonar (o no) algunes coses d’aquelles que convé posar en el context del seu temps, com l’esclavitud, o podrà apreciar la sincera defensa de la tolerància religiosa i de la concòrdia entre les nacions que desprèn el relat.

Veurà, en tot cas, que hi ha un element que és el bessó de la utopia d’Utopia: el menyspreu de les riqueses i la propietat en comú de tots els béns. More ja s’encarrega de dir que és l’esperit del cristianisme primitiu. Un ideal que topava frontalment, sens dubte, amb el que l’autor veia per les corts europees. Molt cap al final del llibre, hi ha una pàgina espectacularment brillant i actual, en què se’ns diu que la desigual distribució de les riqueses és fruit d’una conspiració de les minories riques per espoliar a favor seu uns béns que haurien de ser de tots, i que les lleis no serveixen altre propòsit que el de consolidar aquesta acumulació injusta. Segur que us sona: és gairebé com si digués que no és una crisi sinó una estafa. Ja jutjareu si el missatge humanista continua vigent.

stats