COM UNA PÀTRIA
Opinió 10/06/2016

Jaume Bosquet, el poeta a l’aula

i
Miquel àngel Llauger
2 min
Jaume Bosquet, el poeta a l’aula

Per a la poesia contemporània, no hi ha frontera entre assumptes que són 'poètics' i assumptes que no ho són. La poesia de les darreres dècades, de fet, s’ha esforçat a convertir tots els aspectes de l’experiència humana, també els més humils o els més quotidians, en matèria lírica. Així doncs, i tenint en compte la gran quantitat de poetes professors que hi ha, seria d’esperar que hi hagués poemes, molts de poemes, sobre allò que s’esdevé en una aula: al cap i a la fi, és una experiència que ocupa moltes hores de les vides de qui se n’ocupa i que activa molts, i diversos, moviments d’intercanvi emocional. Resulta, però, que no és així: la vida docent està, malauradament, poc poetitzada.

Jaume Bosquet, poeta gironí establert a la Garrotxa, n’és una feliç excepció. Al seu recull de 2006 'La mateixa història' hi apareixen, crec que per primera vegada, alguns versos sobre el goig de transmetre als joves l’emoció de la bona literatura. 'Triacant' (2009) té tota una secció titulada 'Adolescents', i ja podeu imaginar quins adolescents són. 'Transvasament' (2013) pren el títol d’aquest miraculós moviment d’ànima a ànima que de vegades pot donar-se entre professor i alumne. El mateix recull té un poema sobre el moment més banal (i menys innovador, afegireu alguns) de la classe de llengua: el dictat, aquell silenci, aquell bell moviment compassat dels bolígrafs seguint la veu del mestre. Per acabar aquest repàs ràpid, 'Basses i pluja', el darrer volum de versos de Jaume Bosquet, acabat de publicar, conté fins a mitja dotzena de poemes, per dir-ho així, d’aula. En un d’ells, el professor es mostra orgullós d’haver aconseguit convertir a la fe blaugrana un admirador de Cristiano Ronaldo. “Dec fer les coses bé, dic jo”, acaba.

Record que fa devers un any vaig llegir un aforisme de Ponç Pons que deia, i el cit de memòria, que cal estimar els alumnes per ser un bon professor. Em vaig permetre comentar-lo al Facebook: demanau-me, hi deia, que respecti els alumnes, que els tracti amb cordialitat, que m’esforci per treure’n el millor, però que els estimi és massa. Bé, potser és una qüestió d’accepcions del verb 'estimar'. En tot cas, Jaume Bosquet deu estar d’acord amb Ponç Pons, i vés a saber si tenen raó.

stats