COM UNA PÀTRIA
Opinió 08/09/2017

L’estrella polar de Jacint Verdaguer

i
Miquel àngel Llauger
2 min
L’estrella polar de Jacint Verdaguer

Una edició crítica ben feta de les obres completes d’un dels nostres escriptors imprescindibles: una estructura d’Estat. Edicions Verdaguer, l’editorial de la Fundació Verdaguer, està duent a terme la tasca formidable de donar a la impremta l’obra completa del gran mossèn. Seran, en total, quaranta-tres volums, dividits entre una sèrie A (volums publicats per Verdaguer en vida) i una sèrie B (escrits inèdits o no recollits en llibre). Amb ‘Al Cel’, el darrer lliurament que ha arribat, la magna obra ja té deu volums. Té les característiques de la feina ben feta: un estudi preliminar extens i ben escrit –a càrrec de Pere Tió i Puntí– i un text establert amb criteri i amb indicació exhaustiva de les variants.

‘Al Cel’ és un recull de poemes que va aparèixer el 1905, pocs anys després de la mort de l’autor. Hi escriu el mateix poeta que, adolorit pel mal tracte rebut per part dels homes, poc abans havia escrit ‘Flors del Calvari’. Aquest nou llibre n’és un contrapunt de consol: l’expressió crua del dolor és substituïda per la recerca d’una plenitud que el vell Verdaguer veu en la volta estelada. L’alè místic que ja mostrava el poeta jove adopta un aire més vehement, com si es lligàs més als anhels de l’home malmenat per la vida. Si heu sentit les belles versions musicades que Roger Mas fa dels poemes de l'autor, trobareu al llibre algunes peces conegudes, que són alhora mostres del millor Verdaguer, com ‘Caminant’, o ‘Anem’. El poeta alça la vista al Cel i hi descobreix enfilalls de pedreria que només són, ens diu, la porta d’entrada a la casa magnificent que hi ha al darrere, per la qual l’home cansat sospira amb deler. El lector que ha llegit altres poemes de Verdaguer, i que sap que de vegades és anodí o carrincló, troba aquí la força d’un escriptor pres per la grandiositat còsmica. Al poema dedicat a l’estrella polar, aquest astre immòbil és “aqueixa broca immensa de l’horari / que, com si fos del Criador lo dit, / a l’univers li va comptant les hores / que li falten encara per morir”.

stats