COM UNA PÀTRIA
Opinió 13/09/2017

Rasselas cerca la felicitat

i
Miquel àngel Llauger
2 min
Rasselas cerca la felicitat

L’any 1759, el mateix any en què a França es publicava el 'Càndid' de Voltaire, a Anglaterra apareixia 'La història de Rasselas, príncep d’Abissínia', de Samuel Johnson. La coincidència és significativa: dos homes importants de la Il·lustració i dos relats que podem enquadrar en un calaix genèric amb l’etiqueta “Viatge filosòfic”. Naturalment, hi ha diferències: per dir-ne dues, Voltaire toca més la tecla satírica, mentre que a Samuel Johnson ja hi és ben present la gran moda literària de l’exotisme. No és estrany: amb el capità Cook navegant per tots els mars del món, Anglaterra començava a guanyar la partida del domini del globus. Les semblances, en tot cas, diuen molt de l’esperit de les Llums: en els dos casos, el viatge és una investigació sobre la felicitat humana.

En la seva recerca de la millor “opció de vida”, el príncep d’Abissínia i el seu petit seguici van descobrint que ni el poder, ni la vida de la cort, ni la saviesa dels que volen dominar les passions, ni la idealitzada vida rústica, ni la riquesa, ni el retir de l’ermità, ni la dedicació a l’estudi ni la vida matrimonial són garantia de felicitat. Dit així, no sembla un gran descobriment, però la saviesa narrativa de Samuel Johnson ens dóna la conclusió amb l’embolcall de la diversió. La història de Rasselas té algun episodi novel·lesc, en el sentit de peripècia fulletinesca, que arriba una mica inopinadament però que l’autor degué inserir per alleujar els lectors d’esperit menys filosòfic. La curiositat pels mons llunyans que Europa començava a descobrir es mostra, per exemple, en les disquisicions sobre les piràmides o les catacumbes d’Egipte. I també té algun personatge esplèndid, com l’astrònom que ha arribat a creure’s que els vents i les pluges depenen de la seva voluntat i que viu aclaparat pel pes de la responsabilitat. El gran erudit i crític també va tenir, sense dubte, el do del bon inventor de ficcions.

stats