COM UNA PÀTRIA
Opinió 26/05/2017

Sobre un conte traduït a cinquanta-cinc llengües

i
M. à. Llauger
2 min
Sobre un conte traduït a cinquanta-cinc llengües

Ngũgĩ wa Thiong’o és un autor kenyà de qui fa alguns mesos ja us vaig comentar l’esplèndid llibre de memòries 'Somnis en temps de guerra'. Raig Verd, la mateixa casa editora que ens l’havia donat, publica ara dos llibres d’assaig seus, 'Descolonitzar la ment' i 'Desplaçar el centre', més que recomanables per a totes les persones interessades en els drets lingüístics i en les relacions de jerarquia que s’estableixen entre llengües hegemòniques i llengües dominades. Ngũgĩ, recordem, va decidir fa dècades no fer creació literària en la llengua del colonitzador sinó en kikuiu, la seva pròpia, i és un referent ineludible quan es parla de la dignificació de les llengües africanes.

Ngũgĩ wa Thiong’o ens va visitar no fa gaire a Barcelona. Moltes de les coses que va dir en encontres amb la premsa o en una conferència han tingut un merescut ressò. Jo voldria contar una bella història que un grup més reduït de persones vàrem tenir la sort de sentir-li. Ngũgĩ és autor d’un conte titulat 'La revolució de posar-se drets', escrit originalment en kikuiu i que és una divertida faula explicativa de per què els humans caminam sobre dues potes. És un relat curiós, perquè fa servir l’univers imaginatiu dels contes infantils però no deixa de ser una recreació del nostre recorregut evolutiu. Afirma alhora la nostra germanor amb les bèsties i la nostra dignitat singular. Jalada, que és un col·lectiu d’escriptors en defensa de les llengües africanes, el va agafar com a punt de partida d’un projecte ambiciós de traduccions de textos d’unes llengües africanes a unes altres. Avui ja es pot llegir en cinquanta-cinc llengües, moltes d’elles africanes, i deu ser un dels textos literaris més traduïts de la història. Amb el conte de Ngũgĩ de com ens vàrem posar drets, la creació literària esdevé una bona eina per abolir el que ell anomena el feudalisme lingüístic.

stats