COM UNA PÀTRIA
Opinió 10/02/2017

Vides babèliques (i PP)

i
Miquel àngel Llauger
2 min

Elias Canetti conta, en les seves memòries monumentals (en tots els sentits), que va créixer en una casa on els avis parlaven el judeoespanyol, una llengua avui tristament en declivi, i que ell el va aprendre juntament amb l'anglès i el búlgar. Només més endavant va aprendre l'alemany, que va ser el seu instrument d'expressió literària. Pels carrers de Russe, actualment Bulgària, també aprenia algunes paraules de turc, armeni, grec i rus. És una infantesa babèlica, com la de Czesław Miłosz, poeta de llengua polonesa nascut al que ara és Lituània, que de petit sentia parlar el polonès, el lituà, el ‘jiddisch’ i el rus, als quals després va anar afegint algunes llengües de les anomenades “internacionals”.

També és babèlica la vida de l'escriptor israelià Aharon Appelfeld, supervivent de l’Holocaust. Al llibre autobiogràfic ‘Història d’una vida’ conta que la seva llengua materna és l’alemany, però que els seus padrins parlaven en ‘jiddisch’. D’infant, habitava a Bukovina, avui Ucraïna, on la majoria dels habitants eren rutens i el govern era romanès: també parlava el rutè i el romanès. Va passar bona part de la guerra entre pagesos ucraïnesos, i també va aprendre la seva llengua. Va arribar a Israel amb catorze anys, sense conèixer gairebé una paraula d’hebreu, a pesar de la qual cosa en va fer l’eina en què ha excel·lit com a novel·lista. Naturalment, també coneix l’anglès.

No podem creure que aquests entorns multilingües siguin paradisíacs: la Història ens desmentiria. Però la profusió de llengües dóna un incomparable gust de riquesa al relat d'aquestes infàncies. I tampoc no sembla afectar el desenvolupament intel·lectual: dos dels escriptors esmentats han viatjat a Suècia a recollir el Nobel, i Appelfeld encara hi és a temps. Ho volia recordar, ara que el Grup Popular a les Corts de València es dedica a piular que “l'espanyol i l'anglès projecten i integren, mentre que el valencià aïlla i tensiona”.

stats