25/05/2016

El meteoròleg català que triomfa a Texas

3 min

BarcelonaPocs personatges donarien tant de joc en una nova temporada d’Afers exteriors com l’Albert Martínez, un meteoròleg català que fa gairebé tres anys va decidir fer un cop de cap i marxar cap a Dallas, després de rebre una trucada en què li oferien treballar per al canal regional d’Univisión que emet des d’aquesta ciutat de Texas, als Estats Units. Una amistat que havia fet dos anys enrere en un viatge pel país va fer que algú pensés en ell per ocupar aquesta plaça i, tot i que quan va sonar el telèfon tenia feina a TVE, l’Albert no va dubtar ni un moment a deixar-ho tot i emprendre l’aventura americana en aquesta televisió que emet en espanyol. “Era arriscat, ningú sabia com reaccionaria la gent al meu accent i a l’estil que aportava”, admet Albert Martínez, que reconeix que la tònica més habitual a les televisions de la regió és que el temps el facin noies exuberants.

La rebuda de l’audiència llatina va ser molt bona, però -això sí- va haver de canviar algunes expressions habituals com el clàssic “cojan la chaqueta” que havia fet servir mil cops en la seva etapa a Madrid, ja que per als mexicans chaqueta és un terme que s’utilitza col·loquialment per parlar de la masturbació, i coger és una forma de referir-se a l’acte sexual. “Els primers dies la gent trucava a la cadena i preguntaven d’on carai havia sortit, alguns ni tan sols associaven el meu accent amb Espanya”. L’Albert explica que mai s’havia sentit tant una estrella com ara: la gent l’atura pel carrer, treballadors de la construcció i cambreres li demanen autògrafs i es volen fer-se fotos amb ell. “Els informatius sortim després dels culebrons, i t’adones que la gent t’ubica en aquest mateix món de fantasia”.

Dallas és la vuitena ciutat més gran dels Estats Units, i amb la conurbació que forma amb Fort Worth, l’anomenat Metroplex, sumen gairebé set milions d’habitants. “Aquí el temps és més fàcil de preveure, sobretot perquè no hi ha muntanyes, però et trobes que la gent és molt exigent”, assegura Albert Martínez, que ha hagut d’acostumar-se als graus Fahrenheit i a les polzades de pluja per poder sobreviure. I no només ha sobreviscut, sinó que les coses li han anat bé, fins al punt que l’any passat li van donar diversos premis Emmy de Texas, entre els quals el de millor presentador del temps. Després de tres anys explicant el temps a Dallas, el mes vinent encetarà una nova etapa com a coordinador de continguts de meteorologia dels setze canals que Univisión té per tot el país.

El meteoròleg català que triomfa a Texas

Exportadors de meteorologia

Si s’agafa una mica de perspectiva, la revolució que Albert Martínez està aportant a Univisión es pot entendre com una segona part d’un salt cap enfora de la manera catalana d’entendre la comunicació i la passió pel temps. Qui més qui menys va entendre el salt de Mònica López a TVE com una mena d’exportació de l’estil de TV3 cap a la pública espanyola: la interacció amb els espectadors mitjançant les fotografies o l’estil didàctic són ingredients que han anat quallant entre espectadors de la resta de l’Estat. L’Albert va ser becari a TV3, i posteriorment va treballar més de quatre anys a l’equip de Mònica López. Amb aquest pòsit va marxar a Texas, on va haver d’iniciar una feina similar: “Quan vaig arribar aquí ningú enviava fotos del temps. Llavors em vaig empescar la figura dels vigilantes del tiempo i a poc a poc la gent s’ha anat animant. Ara quan plou o passen coses ja rebem una cinquantena de fotos, i el dia que va nevar a Dallas els espectadors ens en van fer arribar més de 500 via Facebook”, recorda. L’Albert reconeix, però, que els aficionats al temps texans encara no han aconseguit acostar-se a la qualitat de les fotografies que els observadors fan a Catalunya.

L’estil didàctic també té cada cop més tirada entre les televisions llatines als EUA. Segons ell, “la gent té curiositat i volen que els expliquis els fenòmens, volen saber què és el Niño i com es forma un tornado”.

Amb 33 anys, aquest meteoròleg nascut a Miralcamp, al Pla d’Urgell, i format a la Universitat de Barcelona, viu un autèntic Somni Americà que l’allunya cada cop més de casa. “Em veig aquí molt de temps, aquí hi ha més oportunitats”, conclou.

stats