Publicitat
Publicitat

Les Balears, en el centre del laberint

Els mitjans de comunicació espanyols estan entestats a convèncer-nos que la crisi és conseqüència de la bombolla immobiliària i que la compartim amb tot Europa, dues coses que no sols no són certes sinó que ens indueixen a errar en el diagnòstic dels nostres mals. No tot Europa sinó gairebé tot el món occidental va experimentar una bombolla immobiliària entre finals del segle XX i l'any 2007, però cap país està en una situació comparable a la nostra: a Europa Occidental, només Irlanda i Portugal tenen una taxa d'atur que supera (poc) la meitat de l'espanyola.

A més, si dins d'Europa Occidental és a Espanya on la crisi és més greu, dins d'Espanya és a les Balears on se situa el punt de més intensitat. Uns pocs indicadors bastaran per posar-ho de manifest:

-Les Balears tenen ara el triple d'aturats que en el moment culminant de la crisi anterior, l'any 1994, cosa que representa el rècord de creixement de l'atur dins d'Espanya (mentre que la mitjana espanyola i la xifra catalana han crescut 1,5 vegades), de tal manera que la seva taxa d'atur ja és superior a la mitjana espanyola.

-La seva renda per càpita, que fa vint anys liderava la de les comunitats espanyoles, és ara la setena (per darrere del País Basc, Navarra, Madrid, Catalunya, l'Aragó i la Rioja). Aquesta caiguda no és una conseqüència de la crisi: abans que comencés ja estava en la sisena posició.

-Els indicadors de rendiment escolar (aban- donament escolar prematur, nivell de formació de la població jove i resultats de PISA) se situen molt per darrere de la mitjana espanyola i només són millors que els de les Canàries i Castella-la Manxa.

En definitiva, les Balears, que havia estat la comunitat més pròspera d'Espanya i que comptava i compta amb uns recursos naturals que l'haurien pogut convertir en un empori amb pocs rivals a la Mediterrània, s'ha meridionalitzat, i els seus indicadors econòmics i socials són comparables als de les comunitats més problemàtiques d'Espanya. ¿Com ha pogut passar tal cosa?

Les Balears, com la major part d'Espanya, han perseguit la riquesa a base de dues fórmules que se suposava que havien de crear molts llocs de treball: precaritzar les relacions laborals i atraure més turistes. I cal dir que han tingut èxit en la seva estratègia: des del 1994 el nombre d'ocupats hi ha crescut en un extraordinari 84% (Espanya: 42%, Catalunya: 36%), per sobre de qualsevol altra comunitat espanyola i de qualsevol regió europea de les quals tenim informació. El problema és que molts han estat llocs de treball de baixa qualificació i remuneració, i que per tant no han servit per reduir l'atur (que, com ja hem dit, s'ha multiplicat), sinó per seduir els mals estudiants a abandonar els estudis i per atraure immigrants. Les dades: entre el 1994 i el 2012 les Balears han creat 212.000 llocs de treball, dels quals la meitat (103.000) han estat ocupats per estrangers, mentre que la xifra d'aturats passava de 45.000 a 140.000. No és sorprenent constatar que les Balears ostenten també el rècord en estrangers entre la població ocupada, amb un 22% del total (13% a Espanya i a Catalunya).

A les Balears hi conflueixen dos factors. Germà Bel classifica les comunitats espanyoles en funció de la seva situació fiscal entre els rics que paguen, els rics que no paguen, els pobres que cobren i qui mou la tramoia. En un llibre de propera publicació ( La sortida del laberint ) distingeixo entre les turístiques (les del litoral mediterrani més les Canàries), les industrials que s'industrialitzen (la meitat septentrional d'Espanya excepte Catalunya) i les que juguen en una altra lliga (Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura), i mostro que les primeres són les que han generat més atur i atret més immigració, han perdut posicions en renda per càpita i presenten els pitjors indicadors escolars. Dissortadament, les Balears és alhora el ric que més paga (un increïble 14% de dèficit fiscal l'any 2005, l'únic en què l'Estat l'ha calculat) i la comunitat més dependent del turisme (més del 40%, contra l'11% a Espanya).

Tot Espanya cerca a les palpentes la sortida del laberint. Algunes comunitats estan relativament a prop de la sortida (al País Basc hi ha molts menys aturats ara que el 1994 i els seus indicadors escolars són com els belgues o els francesos), mentre que les Balears és qui n'està més lluny. Les Balears ho tenen tot per sortir-se'n, excepte claredat d'idees: mentre continuïn actuant com si el dèficit fiscal no fos un problema i com si més turisme barat fos la solució, continuaran endinsant-se en el laberint.