Publicitat
Publicitat

Catalunya i el model israelià (1)

"Volem que Israel sigui el nostre soci per construir una economia basada en el coneixement" (Artur Mas, 10-11-13, a l'Institut Weizmann)

És comprensible que molts americans se sentin fascinats per Israel, que poden considerar, amb raó, com una societat de frontera com la que els EUA van ser, on els individus i les famílies lluiten contra una adversitat col·lectiva, on portar armes està justificat, on l'individualisme (com el del maverick del Far West) es considera modèlic, on l'exèrcit es reconeix necessari però es voldria milícia i on la societat està enfortida per un destí nacional que seria alhora alliberador per als seus membres i civilitzador per a un entorn necessitat de redempció. És raonable, doncs, que vegin en l'èxit de l'economia israeliana i en el seu caràcter tecnològic el premi a aquelles virtuts. Perquè només Israel supera els EUA en inversió per càpita per part d'empreses de capital risc, només Israel supera els EUA en creació de noves empreses basades en la tecnologia ( start-up ) i Israel supera qualsevol altre país del món en inversió en R+D.

Tanmateix, Israel és també un model social oposat al que propugnen molts -sovint els mateixos- americans: el d'un estat minúscul que interfereixi el mínim possible en els individus i en l'economia. En primer lloc, perquè l'estat israelià exigeix a gairebé tothom que serveixi en l'exèrcit dos o tres anys sencers seguits d'una participació transitòria al llarg d'una vintena més d'anys. En segon lloc, perquè l' ecosistema de ciència i tecnologia, que és l'admiració de mig món i que ha transformat la seva economia, va ser construït sota el lideratge de l'estat i amb la seva activa participació. Potser enlloc com a Israel es pot veure amb més claredat una economia capitalista, moderna i productiva, modelada des de l'estat.

L'economia israeliana es basa en la innovació tecnològica, i aquesta es fonamenta en una ciència elaborada en un conjunt de vuit universitats i diversos centres de recerca públics. La creació i potenciació d'aquestes institucions ha estat una de les prioritats polítiques ja des de molt abans de l'existència del mateix Estat d'Israel: Technion, la universitat tècnica, va ser inaugurada el 1924, la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1925 i l'Institut Weizmann el 1934. Quan a mitjans dels 80 l'estat va decidir transformar l'economia potenciant l'empresa privada de base tecnològica, va crear els mecanismes que fessin de pont entre la ciència i el mercat: com que el capital risc internacional no estava interessat en Israel, va crear una desena d'empreses d'aquesta naturalesa amb capital repartit entre l'estat i empreses de capital risc estrangeres. Va estimular la creació d'empreses privades especialitzades en el desenvolupament dels productes de la recerca (incubadores ) finançant a risc fins al 85% dels costos de cada projecte durant els primers tres anys. També va regular amb claredat el repartiment dels recursos que obtinguessin les universitats públiques de la comercialització de les seves invencions, amb un 40% directament a la butxaca del professor universitari; no és un mecanisme que hagi fet gaires milionaris, però n'ha fet prou (5 dels actuals 1.000 professors de la Universitat de Jerusalem) per constituir un model probable. Finalment, l'estat ha respectat la llibertat dels professors universitaris per orientar la seva recerca, però l'ha influïda triant en quins camps finançar la infra- estructura (a favor de les ciències naturals) i instrumentant el finançament dels projectes de recerca de manera competitiva.

El model de ciència català no és gaire diferent de l'israelià (de fet, hi està molt inspirat) i tampoc no són gaire diferents els seus resultats. A Catalunya, com a Israel, un professor universitari sap que, faci el que faci, cobrarà a final de mes, però també que si orienta la seva recerca en determinades direccions i és capaç de proposar projectes atractius per a les agències públiques (catalanes, espanyoles i europees) podrà construir grups de recerca potents i accedir a infraestructura costosa. Catalunya, com Israel, compta amb una població que ve a ser un 0,1% de la població mundial, i, com Israel, té una producció científica que ve a representar un 1% de la mundial: entre una tercera part i la meitat de la producció científica espanyola és realitzada a Catalunya. És des d'aquest punt de partida que té sentit que Catalunya, que necessita desesperadament un canvi de model productiu, es plantegi què pot aprendre d'Israel a l'hora de construir, sobre aquesta base científica, una economia capaç de crear riquesa i llocs de treball qualificats.

[La segona part d'aquest article es publicarà demà]