03/02/2017

Notes sobre el procés (11)

3 min

1. Desobeir o gesticular. Vaig veure el vídeo del regidor Joan Coma interrogat pel fiscal de l’Audiència Nacional respecte de l’expressió “per fer una truita cal trencar els ous”. La hilarant successió de preguntes pretenia presentar-lo com una persona perillosa per violenta. Em va semblar que Coma és realment molt perillós per al sistema justament perquè la imatge que transmet és la d’un idealista incapaç d’exercir la violència. El dany que ha fet al prestigi de l’Audiència Nacional no és menyspreable, i l’estat espanyol comet un gravíssim error fent detenir, interrogant i potser condemnant gent com el regidor Coma.

Aquesta setmana hem tornat a veure el regidor José Téllez estripant una ordre judicial davant de l’Ajuntament de Badalona. El gest transmetia insolència i determinació, però el jutge l’acaba d’exculpar a ell i els seus companys adduint que només van fer veure que desobeïen l’ordre de no obrir l’Ajuntament el 12 d’octubre passat i que el que Téllez havia protagonitzat no havia estat altra cosa que una “performance”.

El fiscal de Coma no sembla comprendre com són de perillosos els rebels que estan disposats a anar a la presó per les seves idees. El jutge de Téllez sap que fer màrtirs és un error.

2. Vidal i la gestió de l’endemà. El magistrat Vidal ha fet i ens ha fet fer el ridícul, però Vidal no ha fet més que portar fins a les darreres conseqüències la idea que l’endemà de la independització Catalunya restarà aïllada de la resta d’Espanya i que caldrà estar preparats per a l’autosuficiència en tots els camps.

Es tracta d’una idea que contradiu l’experiència fins i tot quan els conflictes són violents. Irlanda es va separar del Regne Unit a bufetades, però l’endemà el 90% de les seves exportacions van continuar anant al Regne Unit: ni els irlandesos van deixar de vendre als britànics, ni els britànics van deixar de comprar productes irlandesos. Durant la Guerra Civil Espanyola el front es va anar desplaçant contínuament, però les línies telefòniques no van deixar de funcionar mai i, més enllà de la censura, es podia trucar a l’altra banda del front. El cas més clar és potser el de Crimea. Rússia es va annexionar aquesta península immediatament després de la revolució ucraïnesa del febrer del 2014. Ucraïna va declarar l’annexió “una greu violació del dret internacional” i la comunitat internacional no l’ha reconeguda. Tanmateix, els dos milions d’habitants de Crimea i la seva base naval van continuar rebent tota l’electricitat d’Ucraïna, i el subministrament només es va interrompre vint mesos després de l’annexió (21-11-15) perquè un grup d’incontrolats van volar torres de les línies que conflueixen a la península. La interrupció va ser fugaç, perquè les torres van ser ràpidament reparades per les autoritats ucraïneses.

Molt després que la comunitat internacional hagi acceptat la independència de Catalunya, els catalans seguiran pagant els seus impostos a l’Agència Tributària Espanyola, o almenys aquesta ajudarà a processar-los, perquè només ella disposarà de la informació necessària per fer-ho. La col·laboració serà feta a contracor, però hi serà perquè el contrari significaria el caos, i el caos mai no interessa a ningú.

3. La gestió del plebiscit. Els partits catalans s’han dividit en tres grups: els que defensen que els catalans tenen dret a decidir en referèndum el seu futur (JxSí i CUP), els que defensen que aquest dret només pot ser exercit quan hi hagi un acord amb l’estat espanyol ( comuns ) i els que creuen que els catalans no tenen aquest dret (PSC, C’s i PP).

En la mesura que l’independentisme continuï mostrant-se com un moviment massiu i pacífic, el temps juga a favor dels primers perquè, en absència de propostes, els tercers apareixen progressivament com a opressors i els segons com a còmplices vergonyosos dels tercers.

Així doncs, quin sentit tenen les presses per organitzar un referèndum? Un resultat negatiu seria catastròfic per a l’independentisme, i un resultat molt positiu per absència dels contraris seria llegit com un altre 9-N que alimentaria la sensació de bucle impotent.

Ara bé, aquest referèndum no serà un nou 9-N perquè el govern espanyol no s’ho pot permetre. Aquest cop haurà d’impedir-ho, i fent-ho pot cometre un error que el desprestigiï. El referèndum només té sentit si els que l’organitzen estan disposats a anar a la presó, perquè els altres poden cometre l’error d’enviar-los-hi.

El cas Vidal, però, ha posat de manifest que el govern català també pot cometre un error fatal si cau en la temptació de cometre alguna il·legalitat que no sigui la mateixa convocatòria del referèndum.

stats