Pagar segons la renda

Dilluns l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que el preu de les seves escoles bressol passarà a dependre de la renda i del nombre d’integrants de la família. Fins ara el preu era fix (289€/mes), però les famílies podien beneficiar-se d’una bonificació de fins al 80%, o sigui que el cost oscil·lava entre els 58 i els 289€/mes. Ara, en canvi, una família de tres membres haurà de pagar entre 50 i 395 €/mes en funció de la seva renda. La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, justificava el pas de les bonificacions a l’escalat de preus de la següent manera: “Hem de tractar cadascú segons la seva capacitat, i passar del que eren ajuts a un preu just”.

Des de fa cinc anys les taxes universitàries catalanes també depenen dels ingressos i del nombre d’integrants de la unitat familiar, i això permet fer una comparació entre les unes i les altres.

Com és sabut, les taxes universitàries catalanes són motiu de protestes d’estudiants i de polítics i d’una part de la comunitat acadèmica, unes protestes que s’expressen en forma de pintades (els campus n’estan plens), manifestacions (sovint amb ocupació d’espais) i mocions presentades al Parlament. Fa un any, i a proposta de CSQP, tots els grups parlamentaris excepte el de Junts pel Sí van votar reduir-les un 30%.

Considerem una família barcelonina integrada per dos adults i un fill. Si tots dos adults guanyen el salari mínim interprofessional (708€/mes), quan matriculin el fill en una escola bressol municipal, i d’acord amb els nous preus, hauran de pagar 130 €/mes. Una família idèntica però amb el fill prou gran per matricular-se a medicina haurà de pagar en una universitat pública 132 €/mes, o sigui, el mateix. Si, en canvi, es matricula a dret, haurà de pagar 84 €/mes, o sigui, molt menys.

Considerem ara que els adults són mileuristes. En aquest cas, la família que matriculi a l’escola bressol pagarà 210 €/mes, mentre que la de medicina seguirà pagant 132 €/mes (i la de dret, 84 €), o sigui, molt menys.

Puc comprendre que, malgrat això, alguns estudiants exigeixin la reducció de les taxes universitàries. Em resulta més difícil de comprendre que també ho facin membres de la comunitat acadèmica. No puc comprendre gens que ho facin líders polítics dels partits al govern del consistori barceloní.

A Catalunya l’estudiant universitari paga -d’acord amb la normativa espanyola- com a màxim el 25% del cost dels estudis (RDL 14/2012), que és entre el triple i el quàdruple que en el cas d’una bressol. Si els comuns i el PSC reclamen que els universitaris no paguin més del 17,5% (un 30% menys), ¿com és que han fixat uns preus de l’escola bressol més alts que les taxes universitàries que tant critiquen?

Òbviament, es tracta d’una aberració que posa de manifest fins a quin punt la nostra classe política -incloent-hi els líders estudiantils-és insensible a l’equitat.

Hi ha moltíssims estudis sobre per què en uns països la probabilitat que els fills dels pobres siguin també pobres és alta i en canvi en d’altres és baixa. No diuen gaire cosa que no sigui de sentit comú, i una d’elles és que les diferències en l’escolarització són crucials, i que són més crucials com més petit és l’infant, sobretot perquè en aquesta edat la seva capacitat per independitzar-se de la influència dels pares és nul·la. És cert que als països amb més mobilitat social la universitat és gratuïta, però en aquests països les escoles bressol també ho són. Si ens importés de debò l’equitat donaríem més importància a la igualtat en l’accés als centres de preescolar que als universitaris.

Lamentablement, no es tracta només de preu. A Catalunya l’oferta pública de places universitàries equival aproximadament al 50% de la població en edat d’estudiar-hi. Com que en pocs països europeus estudia a la universitat més d’aquest 50%, podem considerar que l’oferta de places universitàries públiques és universal. En canvi, l’oferta de places públiques en preescolar és d’unes 50.150, que representa només un terç del nombre d’infants d’entre 1 i 3 anys. Com que podem considerar que gairebé tots haurien d’estar escolaritzats (a més de bastants d’entre 0 i 1 anys), hem de concloure que l’oferta pública de places de preescolar és molt baixa.

Estic convençut que els nostres polítics -sobretot els que es consideren d’esquerres- creuen que estan compromesos amb l’equitat. ¿Com és, doncs, que els preocupen tan poc els preus de l’escola bressol? Molt probablement perquè viuen en el passat: ja en el franquisme la universitat pública era abundant i barata, i les escoles bressol públiques, escasses i cares.