Publicitat
Publicitat

100 dies de calma

Tot i que no ha servit per variar gaire la situació esportiva, l'arribada d'Utz Claassen a la presidència del Mallorca ha retornat la pau institucional a l'entitat

Ja s'ha complert aquell període de temps de cortesia que es dóna als mandataris abans de començar a avaluar la seva tasca al capdavant d'una institució per tal que la seva feina es pugui començar a veure. Utz Claassen ha complert aquesta setmana 100 dies al capdavant del Reial Mallorca i si hagués de resumir aquest període en una paraula, la que escolliria seria: calma.

L'arribada de l'executiu alemany a la llotja presidencial vermella ha permès que la pau institucional tornàs a la seva localitat de Son Moix. S'han acabat les bregues i les traïcions. Ja no hi ha reunions del consell d'administració maratonianes ni bravejades dignes d'un dolent 'cutre' de pel·lícula de sèrie B.

Una de les primeres decisions que va prendre Claassen fou nomenar Monti Galmés com a vicepresident, un mallorquí i mallorquinista que el va apropar un poc més a l'afició. Ha donat el poder esportiu a Miquel Àngel Nadal i ha nomenat una comissió encapçalada per Toni Tugores per començar a preparar el centenari de la institució. Aquest podria ser el resum de la seva tasca durant aquests 100 dies, malgrat que alguna de les seves decisions, com dur 'cheerleaders' a l'estadi, pugui ser discutible.

El que no ha canviat, però, és la situació esportiva de l'equip. Malgrat que en aquests 100 dies el president també va prendre la decisió de substituir Valeri Karpin i tornar a donar les regnes de l'equip a Miquel Soler i va il·lusionar l'afició amb el fitxatge d'Albert Riera, el Mallorca s'ha mostrat tan poc fiable com en la temporada i mitja que fa que és a la Lliga Adelante.

L'alemany no té una vareta màgica. Tot i que durant molt temps s'hagués especulat amb una possibilitat similar a causa del misteri que envoltava el maletí amb el qual acudia als consells d'administració, el fet que hi hagi calma no guanya partits. Hi ajuda, però no basta. Dit d'una altra manera, Claassen no fica gols. Ni els falla.

El Mallorca, ni amb Claassen ni sense, no ha trepitjat en cap jornada d'ençà que és a la Segona Divisió les posicions que té com a objectiu. La setmana passada, la visita del Llagostera es presentava com el primer duel al precipici, aquells duels només aptes per als funàmbuls, i en el qual no es podia fallar. Tal com va dir dimecres Pau Cendrós, sempre que es parla d'assaltar els llocs de promoció d'ascens, al Mallorca li peguen una clotellada. I així va ser.

La derrota contra el Llagostera va tornar a allunyar l'objectiu i el va fer pràcticament inabastable. Quan resten 12 jornades, el Mallorca és a 9 punts amb vuit equips que el separen de la sisena posició. És molt difícil, és veritat. I més, en aquesta situació, penjant del precipici...