25/12/2011

Això acabarà fatal...

2 min

Divendres a la nit, amb tots els col·laboradors engalanats, al Sálvame Deluxe s'hi va produir un d'aquells drames propis dels sopars de Nadal que passen a les millors famílies. Si abans teníem El conte de Nadal , de Dickens, ara tenim les calamitats de la Belén Esteban. La noia (amb el nas més boterut que mai) bramava perquè algú li va trucar per dir-li que en un sopar on ella no havia anat, en Jorge Javier Vázquez, el presentador, l'havia criticat sense compassió. Ell l'hauria traït dient que estava acabada, que la seva vida era un desastre, que estava lletja i que ja no tenia més recorregut televisiu. A la Belén li va agafar un atac de plorera durant el programa i va confessar que algú s'havia xivat. Jorge Javier (que no va dir mai que allò fos mentida) va muntar el xou per arreglar-ho. Va posar èpica a cadascuna de les seves paraules per condemnar el talp dient que darrere d'aquell gest només hi havia voluntat de fer mal. Per tant, aquella persona no treballaria mai al seu costat... Ni tan sols en l'hipotètic cas que allò que havia explicat fos veritat.

Jorge Javier insistia que no havia nascut encara qui pogués separar ni trencar la relació que tenien. Aquella manera de parlar no comprometia a res. Si no queda ni un bri d'una amistat, tampoc existeix qui la pugui espatllar ni carregar-se-la. El drama el van allargar perquè televisivament tenia la tensió de les millors baralles nadalenques de sobretaula. Una plorant, l'altre fent discursos, la majoria fent cara de circumstàncies i de tant en tant algú que intenta ficar-hi cullerada per acabar ràpid amb el drama. Igual que amb el Sr. Scrooge de Dickens, el fantasma del Nadal passat de la Belén ja ens el sabem de memòria, el del present és més aviat patètic i sembla que no trigarà a arribar el fantasma del futur. A diferència del protagonista del conte, però, no crec que Belén Esteban sigui a temps de canviar res. Ni al Sálvame podrà demanar auxili.

stats