07/12/2011

Al llit o al sofà?

2 min

L'Albert Om va visitar dilluns la Marina Rossell. La primera frase d'arrencada de la veu en off de l'Albert era d'aquelles de fer la rosca: que si una de les millors veus del país, que si me l'aprecio molt, que sempre que l'he sentit cantar m'ha emocionat... Deu ser veritat, però engegar amb ensabonada sempre he pensat que és una patinada. A part de certa carrincloneria, és forçar l'espectador a compartir el nivell d'adoració. Però arrencades al marge, un cop oberta la porta del pis de la Marina Rossell no van parar de passar situacions d'una franquesa televisiva que s'agraïa. La velocitat de la cantant a l'hora d'emportar-se l'Albert al llit i suggerir-li que el compartissin ens va endinsar de seguida en la vida de la Marina.

A través del diàleg entre convidat i amfitriona, però també de les converses amb la resta d'amistats de la cantant, vam entrar en un joc de subtileses i matisos molt interessants, alguns de divertits i d'altres de poètics. Vam descobrir que el convidat fa olor de bebè, que Moustaki fa olor de te verd, que a vegades la parella és "l'altra persona", que no cal explicar amb qui dorms, que costa molt dir qui et fa posar gelós i que alguns anuncis de cervesa fan nosa encara que siguin subliminars. Que algú pot ser "més que amic" però que et sigui igual concretar. Que la Mònica Randall és ràpida i eficaç a l'hora de distribuir llits i que les sobretaules de dones madures amb homes més joves són divertidíssimes. I que quan et proposen tan de pressa que comparteixis llit és que acabaràs dormint al sofà.

El convidat ens va descobrir una Maria Rossell menys intensa i afectada del que ens semblava a les entrevistes i ens va obsequiar amb una imatge televisiva que trigarem a oblidar. La visita a casa de Georges Moustaki va ser dolça i crua, delicada i colpidora a la vegada, amorosa i trista. Vam ser testimonis privilegiats d'un fil de vida que és tan íntim, tan privat, que a vegades costa aguantar la mirada.

stats