Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Bertín Osborne a La 2

La nova era pepera a Televisió Espanyola s'està notant progressivament no només amb el relleu dels càrrecs importants sinó en decisions més frívoles. Les dones que presenten els informatius estan experimentant un estilisme de pijes rosses de barri selecte i ranci que és una mica inquietant. Les que presenten la loteria ja són producte d'una caracterització pròpia de la Collares. Només cal treure el color de la pantalla perquè semblin imatges d'arxiu dels anys seixanta. I a sobre, fitxen Bertín Osborne per fer un programa solidari centrat a potenciar les fundacions i les tasques de voluntariat de diverses organitzacions. L'home que cantava Como un vagabundo ara canta les excel·lències de persones que se superen cada dia. Bertín, amb americana creuada i botons daurats, arrencava diumenge Un mundo mejor amb dificultats per memoritzar la presentació de l'espai. Per això va donar pas a una companya " porque ella es la que se sabe el guión ". El cantant amb més barra de la televisió espanyola s'ha guanyat les simpaties dels espectadors pel seu desparpajo . Però els anys passen factura i l'actitud té una caspa enganxosa. Tracta les convidades amb discapacitats de " corazón ": " Siéntate aquí, corazón ", " Dime, corazón ". Quan s'asseu al sofà sembla que l'hagin llançat des d'una avioneta, caient de costat com qui s'ajau a dormir la mona. En l'estrena del programa parlava d'edicions anteriors com si portés deu anys presentant-lo. Incomprensible. ¿S'ho inventava o ja no sap el que es fa? L'espai, a més, duplicava les històries perquè els protagonistes dels vídeos compareixien al plató i els preguntava el mateix que acabàvem d'escoltar. Bertín, maldestre, va interrogar sobre les emocions i les relacions de parella dels protagonistes. I va convidar l'amiga Isabel Gemio per parlar del seu fill. Un despropòsit de beneficència televisiva forçada que camufla un reality show edulcorat per ser emès a la televisió pública.