03/06/2017

Capdevila: una tele per a pares imperfectes

2 min

La trajectòria televisiva d’en Carles Capdevila està íntimament lligada a l’humor. Va ser subdirector i guionista del Malalts de tele i el Set de notícies de TV3. I el 2004 va tenir la idea de portar a la televisió l’ APM? que ja conduïa a la ràdio amb l’Antoni Bassas. El programa és ara un clàssic imprescindible de la cadena. Però on va donar la cara i es va fer visible a l’espectador el mètode Capdevila va ser a Qui els va parir, un programa que es va estrenar l’any 2008 on es parlava de criatures. Allà hi ha l’essència del que després hem vist en els seus monòlegs sobre educació que corren amb tant d’èxit per YouTube. Aquell programa trencava els esquemes televisius de tot el que havíem vist fins aleshores per il·lustrar la manera d’aprendre a fer de pares i ajudar a créixer els nens. A més, donava valor a un tema inèdit a la pantalla: parlar d’educació. Fins aleshores, quan s’abordava la qüestió, era amb voluntat de divulgació científico-pediàtrica. La tele actuava com un oracle on es consultava amb un expert que responia a preguntes des de la veritat absoluta. En Capdevila ho va capgirar primer a Catalunya Ràdio amb l’ Eduqueu les criatures i ho va portar a TV3 amb Qui els va parir. Tenia la premissa essencial del sentit comú primer i el “fes-ho el millor que puguis” després. No hi havia dogma, hi havia vivències. No era naïf ni ingenu. Hi havia ironia i rialles. La veritat radicava, sobretot, en la sinceritat, en el fet d’acceptar la imperfecció de les mares, dels pares i dels fills. I tot amb el sentit de l’humor quotidià d’en Capdevila. La seva missió no era fer riure. Sinó que tenia coses a dir i aquell punt de sorna era el millor vehicle. El recordo, juntament amb la Mireia Segú i en Lluís Gavaldà, comprovant si uns pares, després de tres mesos d’haver parit, ja havien après a identificar els seus fills trigèmins.

Sis anys després d’aquell programa, en un panorama mediàtic molt diferent i amb moltes altres responsabilitats professionals assumides pel camí com la d’aquest diari, el Carles va arrasar a YouTube. En l’últim any, el seu monòleg de Gestionando hijos parlant de la seva experiència com a pare l’han vist més de dos milions de persones d’arreu del món i el va portar a fer multitud de xerrades. Altres gravacions on parla d’educar amb humor o de periodisme acumulen centenars de milers de visites. ¿Per què funcionen tan bé? Per la sinceritat que connecta amb el lector/espectador, una sensibilitat lliure d’angoixes i plena de detalls on et pots emmirallar. Els vídeos, xerrades i discursos (igual que els articles) d’en Capdevila han tingut èxit perquè s’han sabut allunyar del soroll mediàtic i ens han sacsejat recordant-nos el que era important a l’hora de viure, sempre que no t’ho prenguis massa seriosament.

stats