La notícia de la data i la pregunta de la consulta va posar en marxa els especials. A les dues del migdia TV3 va connectar en directe amb l'anunci d'Artur Mas i van emetre també la intervenció de Junqueras. Es van fer dos quarts de tres i havia de començar el TN. Però no van gosar, no fos cas que els polítics es queixin. Van emetre també Herrera i Arrufat. El TN insòlitament va començar tardíssim. I aquí és on val la pena preguntar-se per a què carai serveix un canal com el 3/24 si som incapaços de fer-los complementaris. Els de Divendres ens van oferir una marató de tertulians de tres eternes hores en què personalitats del món de la col·laboració mediàtica anaven desfilant. Fins i tot Toni Aira, que ja havia estat aquell mateix matí a TV3, tornava a fer acte de presència a la tarda. A la nit l' Especial consulta va fer patir. Ariadna Oltra va arrencar amb una parsimònia i amb unes introduccions llargues que no la superava ni el mestre Cuní en la seva època daurada. La taula de tertulians, fluixeta. Més enllà de Rafael Jorba i Elisenda Paluzie, l'espectador no els identificava. Fins i tot la Paluzie va haver de preguntar el nom d'un d'ells quan va voler interpel·lar-lo. La taula de tertulians de l'Oltra no superava la prova del zàping de 8TV. A can Cuní fins i tot van haver d'afegir cadires a la taula. Màrius Carol (que va intervenir poquíssim), Manuel Milián Mestre -amb ulleres de sol-, Pilar Rahola, Arcadi Calzada, Jordi Garcia Soler, Joan Queralt, Rafel Nadal, Ramon Espasa, Gonzalo Bernardos... El Cuní gairebé no tenia feina perquè la taula li anava sola. En canvi, a TV3 estaven sota mínims potser perquè els de Divendres havien esgotat les existències de col·laboradors amb la pesca d'arrossegament de tertulians de tarda. La realització de l' Especial consulta de l'Oltra va ser impròpia de TV3: el vídeo inicial d'arrencada tenia una errada que no es va corregir quan el van tornar a emetre: la manifestació de la Diada del 2012 portava la data del 10 de setembre. A sobre, tenia un negre final. El realitzador canviava de càmera a mig escombrat i fins i tot vam pescar el regidor servint aigua als tertulians. Quan van connectar amb Judith Antequera per llegir tuits, darrere seu apareixia una redacció buida i desolada en un dia de molta potència informativa. Feia tristesa. La primera tertúlia va ser molt pobra i prescindible. L'entrevista de després amb Carme Forcadell i Muriel Casals va marcar com a mínim les diferències i la tertúlia final amb els portaveus parlamentaris dels set partits va estar bé: hauria hagut d'obrir el programa. Saturació de tertúlies en l'era mediàtica, en què els especials només es farceixen de verborrea hipotètica. El 9 de novembre no sabem què podrem fer. Però, passi el que passi, Catalunya continuarà sent un país de tertulians i ho discutirem fins a l'eternitat.
