Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

‘Cites’: bledes i neuròtiques

El rol que els guionistes han atribuït a les dones heterosexuals de la sèrie Cites crida l’atenció. O són unes bledes o són unes neuròtiques. En el primer capítol la Blanca, que en té trenta-molts, reaccionava com una adolescent desorientada quan li robaven la moto i esperava que el tatuador li solucionés el drama; de fet, seguia dòcil i cagadubtes el mascle fins al seu pis. Enlluernada per la seva capacitat de resolució i paternalisme, queia rendida al seu llit. En aquell mateix episodi, l’Ona era una filla de papà consentida que s’aprofitava d’un noi coherent i madur que l’aconsellava sobre les veritats de l’amor. En el segon capítol la Paula volia provar el sexe amb una altra dona. Es feia passar per lesbiana, es mostrava dubtosa, acabava vomitant al vàter i després de rebre totes les atencions possibles finalment li feia la mala passada a la Sofia de fer-se acompanyar en moto per recollir el seu nòvio. La Sofia, la lesbiana, de moment és l’excepció, el rol femení amb més aplom i sensatesa de tots els que hem vist. Els guionistes li van atribuir les virtuts dels homes de la sèrie. En aquell mateix episodi la Clàudia es mostrava insegura i vacil·lant davant la fredor i la virilitat d’un desconegut que marcava els tempos de la relació. Ell tenia la paella pel mànec, proporcionava el luxe i li anava donant les instruccions del que havien de fer. Al final ella marxava a corre-cuita per motius de feina escridassant a qui tenia a l’altra banda del telèfon. En el capítol d’abans-d’ahir ens tornàvem a trobar la Blanca, igual de bleda, que provocava un conflicte entre mascles per culpa d’un error seu. Es pensava que s’havia deixat la bufanda al bar, feia que el noi l’hi anés a buscar i una confusió amb una altra parella desencadenava que els homes es posessin gallets en defensa de les seves femelles. Per sort, en aquesta història el Víctor era tan bleda com ella, i quedava compensat. L’altra protagonista era la Mia (àlies Selena), que estava com un llum. Inestable, contradictòria, mentidera, bocamolla i feridora... però una gata nocturna d’un magnetisme captivador que acabava traient de polleguera un pobre noi carregat de paciència, honest, vidu, pare de família i treballador que buscava una mica d’afecte.

És una llàstima que a aquestes altures els conflictes home-dona en un guió només se sàpiguen generar a partir de la complexitat psicològica inestable dels personatges femenins. O potser és per aquest tret que les caracteritza que les dones de la sèrie no han tingut més remei que conformar-se a buscar l’amor per internet.