Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Detroit

Dimarts al Sense ficció de TV3 vam veure el documental Rèquiem per Detroit de Julien Temple. Un recorregut històric per la ciutat que durant molts anys va ser el centre mundial de la indústria de l'automòbil. Fins al 22 de gener sou a temps de recuperar-lo per internet a través de TV3 a la Carta. Fa uns mesos ja vam veure en el 30 minuts el reportatge Amèrica en fallida , en què el retrat de Detroit era desolador i angoixant. Talment un paisatge postnuclear. Al documental de Julien Temple hi trobem aquest mateix panorama i s'hi aprofundeix, sobretot d'una manera més poètica, no únicament en l'aspecte econòmic sinó també en el psicològic. A Rèquiem per Detroit s'hi barregen història, progrés industrial, economia local, producció musical, canvis socials, crisis econòmiques i del petroli, conflictes racials, l'arribada de la droga, diferències socials... Tot tan ben entrellaçat que demostra que és impossible desgranar la vida d'una ciutat com si fossin peces independents d'un trencaclosques. Temple recorre els espais més mítics de Detroit, ara convertits en runa, cendres i deixalla, acompanyat de testimonis que van viure l'esplendor d'aquelles localitzacions: escoles, fàbriques, teatres, sales de concerts, cases, barris... Ara tot és ferralla en una ciutat fantasma ocupada per gent molt marginal que se sent oblidada en terra de ningú. La delinqüència, l'analfabetisme, l'atur, els incendis s'han apoderat d'una ciutat que ho va tenir tot. Julien Temple aconsegueix jocs de contrastos projectant a les parets abandonades les imatges d'esplendor del passat i utilitza la banda sonora com un element més per narrar la història.

El final és tan desconcertant com aterridor. Un intent de repoblació de la zona per una reduïda generació de cultivadors d'hort neohippies a la recerca de noves oportunitats contribueix encara més a l'estupor. Un documental que et deixa amb la sensació d'haver vist la fi del món. I que no està tan lluny.