Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Évole, així sí

En el segon Salvados de la nova temporada, Jordi Évole i el seu equip van anar de cara a barraca: seguir el camí de la corrupció. Els crèdits inicials, absolutament magnífics, amb els reguerons d'aigua bifurcant-se i estenent-se per la quadrícula de les llambordes del carrer, no podien dir tant amb una imatge tan simple i austera. De premi. El programa tenia dos grans blocs que eren molt potents per si sols però que guanyaven contundència si els contrastaves l'un amb l'altre. La immillorable feina de producció, com sempre, va proporcionar a Évole dos entrevistats que no s'havien deixat arrossegar per la inèrcia d'un sistema molt podrit. L'exregidora de Camas Carmen Lobo no es va deixar comprar el seu vot a canvi de sis milions d'euros i tres pisos. El seu cas era tan insòlit que sort n'hi va haver de les gravacions que ella mateixa va fer, de manera domèstica, i que van poder demostrar el suborn. El desenvolupament de la conversa en un bar Medieval, el mateix on es va produir l'intent d'untar-la, potenciava aquest efecte sòrdid de la corrupció. El testimoni de l'interventor municipal de Castro Urdiales va servir per evidenciar la fragilitat i incoherència de l'estructura del sistema administratiu.

El segon bloc era dels que porten l'espectador a la indignació extrema. Évole entrevistava Pablo Crespo, número dos de la trama Gürtel. Ha passat tres anys a la presó. Fantàstica la manera visual com van presentar el convidat sense que calguessin massa paraules. Demolidor el pla detall dels mocassins de sivella daurada. Crespo no va dir res que ens sorprengués sobre el podrimener del PP, però sempre impacta veure com algú detalla a càmera un delicte amb tants pocs escrúpols i moltes justificacions. La conversa va ser un clar intercanvi d'interessos. El periodista va poder preguntar i va demostrar una vegada més una corrupció flagrant. I Crespo va enviar públicament un gest de força als seus antics companys de partit: va recordar que té factures firmades de diners no declarats. No va posar noms. Évole ho va notar. Li va preguntar: " ¿Usted espera que le ayuden a cambio de su silencio? " Va dir que no, però entre línies s'entenia perfectament quins motius havien dut aquell home a concedir aquella entrevista. El més revelador va arribar potser al final, quan Crespo va vaticinar amb molta seguretat com apedaçaria el PP els seus escàndols financers. La llàstima és que això ja ho vam haver de veure amb els rètols dels crèdits i agraïments pel mig, que fa molta ràbia.