Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Évole i el president

La nit d'eleccions basques i gallegues Salvados emetia l'entrevista al president de la Generalitat. Estrany però també eficaç, si es jutja per l'audiència. Pel que delaten les xifres Artur Mas té un públic molt fidel a Catalunya. Fa tres setmanes, a l' Àgora se'l van mirar 850.000 persones. Diumenge, al Salvados , 839.000. En tots dos casos Artur Mas va ser líder. Del país no ho sé. De la tele (per ara) sí.

Va ser extraordinari descobrir la cara B del 12-O. Que el protagonista absent a la desfilada militar estigués esmorzant justament amb Jordi Évole és de jugada mestra. Ni al Follonero de fa anys li hauria sortit tan rodó. Sublim entrar en matèria delicada agafant el comandament de la televisió d'un bar i observar com se celebrava el dia de les forces armades. Periodísticament el Salvados tenia d'insòlit el plantejament: l'oportunitat de passejar amb un president i acabar seient al sofà de casa seva per entrevistar-lo té el segell Évole. Magistral l'al·legoria amb el tendal de La Vanguardia . Fàcil l'obvietat de demostrar que a Catalunya hi ha gent que pensa diferent. Encara cal? En general el periodista es va mostrar més incòmode i esforçat que no pas Mas. Les recurrents metàfores de país amb la llenceria fina, el sopar romàntic i el matrimoni van donar a Évole un aire d'alcavota en les relacions Catalunya-Espanya. La conversa va ser interessant. Évole va tramar un guió a consciència amb els atzucacs més complexos parlant dels índexs de pobresa, el frau fiscal i el cas Palau. El va voler fer flaquejar en les preguntes de política social, la debilitat del periodista, però no se'n va sortir. Mas va entrar confiat a tot. Évole ha passat de Follonero a periodista incòmode. I de periodista incòmode a pesar-li excessivament la responsabilitat d'actuar com a portaveu del poble . Potser amb el president Mas i en matèria d'identitat nacional el que no va tenir tan clar és de quin poble .