Filosofia a la caixa tonta

Si sou dels que encara doneu alguna oportunitat a la televisió per nodrir-vos intel·lectualment, mireu Amb filosofia . És el programa del canal 33 que fan els divendres a la nit. D'entrada, mal programat. Quan estàs més rendit és quan la tele et demana l'últim esforç. El to tranquil i profund de l'espai, que convida a escoltar i a la reflexió, et pot deixar fora de joc al sofà. Però lluitar contra Morfeu val la pena. Aquest divendres parlaven de Déu amb cinc filòsofs diferents: Xavier Antich, Amador Vega, Ramon Alcoberro, Xavier Rubert de Ventós i Jean-Claude Carrière. Només una objecció a l'elenc: no van trobar cap dona perquè parlés de Déu. És curiós com la feminitat és molts cops relegada dels àmbits de reflexió filosòfica i l'anàlisi teòrica. Una llàstima. Malgrat aquest (injust) desequilibri, no per això el programa va deixar de ser menys interessant. Amb filosofia està dirigit i presentat per Emili Manzano, que ha canviat les cortines de vellut i els sofàs pels espais oberts i una presència més discreta en pantalla. Cada filòsof apareix en un marc diferent per dur a terme la conversa: davant d'un quadre de Tàpies, enmig d'un camp d'oliveres, en una església romànica… El context també és important. Les entrevistes són d'aquelles en què la càmera mostra les mans del convidat (clàssic esgotat que sempre queda bé) i se n'han seleccionat fragments contundents. Hi ha frases tan extraordinàries i ben dites que t'obliguen a repetir-les de manera íntima, gairebé com una autoajuda o una lliçó important.T'acompanyen al llit amb aquella sensació d'haver après alguna cosa. Exquisit, a més, que en aquest exercici televisiu d'acostament al concepte de Déu ens mostressin, paral·lelament, el procés de restauració d'una talla de fusta de Jesucrist. De fet, Amb filosofia és aquella televisió que pretén contribuir a la pròpia reconstrucció de l'individu que observa.