Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Fins al monyo de la monja

Dimecres a la nit Cuatro emetia un programa surrealista i barroer. Sor Lucía Caram era la protagonista de Box, l’espai en què fingeixen que transporten un famós fins a un paratge desconegut on fa de reporter. A la monja la van deixar enmig d’un camp de golf de luxe de Marbella i des del green es dedicava a entrevistar xinesos multimilionaris que hi jugaven. Després feia un recorregut per les cases i botigues de luxe de Marbella per descobrir el món de l’opulència més vulgar. El programa sobrepassava els límits de la demagògia més barata, fent muntatges en què s’intercalaven imatges de riquesa amb escenes de misèria. El programa era un repertori de personatges arreplegats d’altres espais: hi sortia un concursant milionari de ¿Quién quiere casarse con mi hijo?, una russa de Mujeres ricas, un magnat que també vam veure en un reportatge sobre grans fortunes a Espanya... Utilitzen sempre recursos de producció idèntics perquè sempre insisteixen en els mateixos estereotips. La monja, amb el seu hàbit i la toca al cap, vinga a preguntar pels diners i els costums de la gent més rica. Ho hem vist desenes de vegades en molts reportatges. Ensenyar el luxe a la tele és una idea més que esgotada. La diferència és que si ho fa una monja en comptes d’un periodista tot pren un altre significat: hi ha una reprovació implícita del missatge, una condemna a aquella opulència. S’exhibeix un judici de valors constant.

Quan una pija li explica a la Catalana de l’Any que hi ha llistes d’espera per comprar una bossa Birkin de vint mil euros, la Caram diu: “ Cuando me ha dicho lo de la lista de espera, yo me he acordado de las listas de espera de la sanidad y del Banco de Alimentos ”. Un farsant que només beu xampany francès li diu: “ Mi sed sólo la apaga Moët ”, i ella fa càlculs de la llet que compraria amb el que paguen per aquestes ampolles.

En tot el programa Sor Lucía Caram no calla. Acaba posant el cap de l’espectador com un timbal, i la seva lletania és esgotadora. La monja no veu que més que difondre el bé està cremant el seu propi missatge. L’està devaluant posant-lo al servei de Mediaset per accentuar el morbo de l’abundància i el luxe. Utilitzen la caritat cristiana com a potenciador de l’opulència. Però Sor Lucía Caram hi participa encantada perquè cada vegada s’agrada més a ella mateixa en el seu rol televisiu. Ara bé, que ningú malpensi. No es pot considerar que cometi el pecat de la supèrbia. Perquè ella tot aquest espectacle el fa només per ajudar els altres. Oi?

PUBLICITAT
PUBLICITAT