Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Fràgil Buenafuente

Buenafuente ha tornat, en directe i a La Sexta. Però tal com el seu nom indica, En el aire és inconsistent, eteri i dispers. Després del primer programa no hi va haver cap contingut digne de fer petar la xerrada. Res ens va fer riure molt, res ens va sorprendre, res ens va impactar. Molta facècia, molt acudit, però res que valgués la pena ser recordat ni tan sols durant unes hores. Al primer minut de programa l'Andreu ja tenia a la boca el " relaxing cup " i a sobre vam tenir la sensació que la vaga d'escombriaires de Madrid se'ls va acabar abans d'hora. Els temes que van tractar eren els més gastats dels altres programes pretesament humorístics de la tele: que si Sandro Rey, que si la Pantoja, que si el trending topic i les dificultats per pronunciar-lo... Entrevista de promoció i la publicitat de Bananity, la seva pròpia inversió a la xarxa. Tot semblava just de mides. Idees i estructura fràgils. Encara és hora que entenguem la finalitat del botó vermell sobre la taula per aturar el programa. I la trucada al fan de l'Argentina en concepte del suport rebut va sonar a agraïment d'un condol. El reconeixement públic a l'espectador incondicional que facis el que facis t'aplaudeix i t'escriu cartes. Va ser l'apunt de tristor, de diva amable, a un programa que maldava per fer-nos riure i no se'n sortia. Semblava que ningú no acabava de fer el que li venia de gust ni trobava el to: Buenafuente, més conformat que content. Tirava d'inèrcia. L'espectacle era lent, frenat. La magnífica urna de vidre de Bob Pop (el millor del plató) només servia per ensenyar fotos de Twitter. I Berto va fer un monòleg rondinant com un nen petit. L'Andreu li va preguntar per la crisi dels quaranta i en canvi a estones parlava com si en tingués dotze. Berto és millor quan es fa el llest que quan es fa el tonto.

És sorprenent com Andreu Buenafuente, a més experiència, bagatge professional i vivència personal menys enginy televisiu demostra, més tòpics l'acompanyen i menys coses té a dir. Ell insisteix a ser el mateix però l'espectador evoluciona, perquè acumula hores de tele i criteri. Desitgem que En el aire alliberi gasos inútils i es carregui de bons arguments. L'Andreu va dir fa temps que ell no se sentia amb la necessitat de reinventar-se perquè li agradava el que feia. Potser té raó, però no s'ha de perdre l'exigència. A Buenafuente li passa com al Barça: te l'estimes igual però el record és millor que el present.