Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

'Grassofòbia' a Telecinco

Des de fa mesos Telecinco està destil·lant una mena de bon rotllo i condescendència amb les professionals de la cadena que tenen sobrepès. Fa setmanes a Sálvame Deluxe entrevistaven la presentadora i col·laboradora Carlota Corredera perquè expliqués el seu drama amb l’obesitat i tots els problemes professionals que això li va generar. Volien explicar quin estava sent el seu sacrifici per perdre pes i ho venien com una heroïcitat personal per aconseguir el que tothom desitja en realitat: estar prim. Ara bé, li preguntaven si tenia por de perdre el marit, i ella explicava entre llàgrimes com estava d’agraïda per haver obtingut la seva feina a la televisió malgrat el seu sobrepès. Quan Mila Ximénez va tornar de l’illa de Supervivientes el que més interessava saber de la seva experiència eren els quilos que havia perdut. Una altra presentadora que ha quedat relegada és Tania Llasera. La noia va tenir els seus anys d’esplendor mediàtica quan lluïa un cos d’anunci que complia amb tots els estereotips comercials de la dona escultural. Un cop va deixar de fumar i va tenir un fill, Llasera va sobrepassar els cent quilos de pes. Ara cada vegada que apareix a Telecinco és per parlar de menjar o del seu pes. La setmana passada Telecinco va estrenar el reali ty de Las Campos, en què els espectadors vam haver d’aguantar l’avorridíssima vida de María Teresa i la seva filla Terelu. El primer capítol era un monogràfic que tenia a veure amb el menjar. La Terelu convidava a casa els grassos oficials de Telecinco: Tania Llasera i Florentino Fernández. I la presentadora del xou era, per descomptat, Carlota Corredera. Hi apareixia un dietista que assessorava l’àpat i entre tots parlaven de les desenes de dietes que han seguit, dels fraus sobre la nutrició, dels esforços infructuosos a l’hora de reduir pes i del trauma de no trobar roba per vestir-se com els agrada. Tornaven a posar de manifest el risc de perdre la feina per culpa del seu físic i quan en parlaven una música de misteri i por alertava l’espectador del perill. La doble moral estava servida: superficialment els programes venen una tolerància al sobrepès (moderat i controlat) i una falsa reivindicació del dret a fugir dels cànons estètics. Però en realitat cada vegada que exposen a la televisió una persona amb sobrepès l’únic que fan és assenyalar-ne la seva condició d’obesa. Els grassos a Telecinco només són útils per vendre el seu drama amb els quilos de més. Hi ha una pàtina d’hipocresia que no fa més que evidenciar un problema social: la grassofòbia.

La por a estar gras i el rebuig a les persones amb sobrepès s’ha traduït als mitjans en la construcció d’un espectacle mediàtic entorn d’aquest problema personal i de les seves vicissituds. Els grassos s’han convertit en una mena de bestioles televisives dignes de ser observades com si fos un National Geographic.