Publicitat
Publicitat

CRÍTIC ATV

‘Homeland’: fins quan la ‘happy Carrie’?

Ha tornat Homeland. I l’inici de la cinquena temporada no és trepidant però sembla un punt de partida perfecte. Hi ha pistes en el primer episodi que ens fan intuir que les turbulències arribaran de pressa. Per exemple, els estranys sorolls metàl·lics i violents, profunds i llunyans, que s’inclouen en el muntatge cada vegada que ens mostren un instant de fragilitat personal de la Carrie Mathison. Una pista que ens indica que al seu cap encara hi bullen traumes i angoixa. Això contrasta amb un retrat de la nova vida pacífica i maternal de la Carrie. Aquest primer capítol serveix exclusivament per situar els espectadors. Hi ha hagut un salt temporal de dos anys des de la darrera temporada, ens situem a Berlín i la protagonista treballa per a una estranya multinacional amb finalitats filantròpiques bastant exagerades. Però s’ha de reconèixer que els guionistes dominen d’una manera meravellosa l’habilitat de fer-nos sospitar de tot i tothom. El bagatge que acumulem com a espectadors ens fa pensar que la Carrie ha tornat a caure de quatre potes en aquests paranys on ella mateixa s’aboca amb inconsciència. Es manté aquesta dualitat del personatge: una extraordinària professional portant més enllà dels límits de la lògica els seus procediments.

En el primer capítol, el més destacable és la capacitat de crear una atmosfera narrativa on tot sembli nou i estable però a la vegada comuniqui molta fragilitat. A contracor dels protagonistes s’intueix que res continuarà igual. Però la nova Carrie és mare, fa una vida saludable, té una relació de parella i, per tant, ara té molt més a perdre. I, sabent com les gasten els guionistes, tallant abruptament els vincles emocionals, fa patir més. De fet, el primer capítol es titula Separation anxiety. Ja és una altra pista.

En aquesta arrencada de temporada es manté, però, un dels recursos clàssics de Homeland : la impossibilitat que la Carrie i el seu company de batalles Quinn vagin alhora. En temporades anteriors, quan ella estava més embogida, ell demanava calma. Ara s’esdevé el contrari: ens trobem amb un Quinn passat de rosca, immunitzat de la crueltat de la seva feina. I part del suspens el tindrem a esperar que es trobin els dos personatges, amb temes sentimentals pendents de resoldre, en un moment en què tots dos estan en pols oposats a nivell emocional. La nova temporada de Homeland promet, sobretot perquè, amb cinc temporades i desenes de girs sorprenents, la filatura complexa que uneix el thriller i la psicologia dels personatges està tan enredada com el primer dia.