22/09/2017

Infiltrats a les mobilitzacions ciutadanes

2 min

Els programes de les cadenes privades espanyoles que s’emeten al matí i al migdia s’han convertit en un focus mediàtic per atiar el conflicte i l’odi cap a Catalunya. Els tertulians evidencien menyspreu i donen informacions falses. Tant Ana Rosa Quintana com Susanna Griso són les directores de pista d’un circ de connexions i entrevistes que distorsionen la realitat del país i alarmen de manera exagerada. Aquests dies, a més, contribueixen a malmetre la imatge dels Mossos.

Un exemple el vam veure dijous al programa d’Ana Rosa Quintana. Feia estona que advertien a l’audiència que havien infiltrat un redactor en les manifestacions independentistes per conèixer com s’organitzaven i descobrir els seus patrons de conducta. El redactor, un tal Raúl, no mostrava la cara i apareixia d’esquena a càmera i encaputxat, com si s’hagués immiscit dins d’una cèl·lula terrorista i patís per ser identificat i assassinat.

El noi, amb càmera oculta, es dirigia primer al taulell del que deia que era la seu de l’ANC. Un home l’atenia amb tota normalitat. Distorsionaven el voltant de la imatge com si s’hagués d’encobrir alguna cosa. Preguntava com ho havia de fer per estar informat de les convocatòries de mobilitzacions i el remetien a consultar diversos comptes de Twitter. Això tan simple era venut com si fos un acte truculent i il·legal. Després es dirigia a Reus per infiltrar-se enmig d’un grup de manifestants. Es veia una colla de senyores i senyors que vorejaven la seixantena (o més) passant-s’ho la mar de bé enganxant cartells d’aquests que imprimeixes a casa. Reien i feien broma. Un d’ells comentava que a veure si venia la Guàrdia Civil i la veu en off de l’encaputxat infiltrat concloïa: “ La gente está pendiente todo el rato de las posibles policías secretas que pudieran acudir ”. Seguia amb la colla de gent: reien, cantaven Els segadors, anaven sota el balcó de l’hotel on hi havia la policia a cantar més fort allò d’on són les paperetes. S’ho passaven pipa. A la gent, tot i ser a la via pública, li desenfocaven el rostre com si fossin delinqüents. I tot, insisteixo, observat per un redactor encaputxat que no volia mostrar el seu rostre i anava equipat amb càmera oculta.

Fins i tot Ana Rosa Quintana es va adonar d’aquell despropòsit: “ Pero aquí lo que se ven son señoras normales y corrientes ”. I el misteriós redactor li donava la raó.

Després, l’Ana Rosa arribava a la conclusió que eren convocatòries de la CUP amb voluntat conflictiva a les quals després s’afegia gent de bona fe. Es tracta, en realitat, de tenyir la mobilització ciutadana d’un caràcter clandestí, il·legal i perillós per a la integritat de les persones. L’anonimat i la càmera oculta, totalment innecessaris, en són la prova.

stats