Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Injusto Molinero

Dilluns al vespre a 8 al dia Josep Cuní entrevistava Oriol Junqueras i Justo Molinero amb motiu del llibre que recull les seves converses. Per generar interès Cuní va fer un preliminar abans de presentar-los: “L’independentisme necessitaria 500.000 vots més. ¿Justo Molinero s’ha compromès a treballar a través de sectors o en àmbits catalans on a l’independentisme li costa més entrar i sobre els quals ell té algun ascendent?”

Quan Cuní va abordar aquest assumpte en l’entrevista, Justo Molinero, amb to molest, li va deixar anar: “Tu, nen, somnies coloms, eh! Jo m’he quedat ara escoltant-te i deia: «Però fins on arriba el Josep?» Tu has canviat molt, eh! Tu creus que la meva relació amb l’Oriol és perquè jo li puc donar 500.000 vots més o no sé què t’has inventat aquí? No has llegit el llibre, nen! No en tens ni idea! D’on treus aquestes conclusions?” Sobtava la indignació i el tracte excessivament col·loquial. Justo Molinero volia exhibir una mena de confiança forçada. Cuní li va rebatre que sí que havia llegit el llibre i que només li preguntava pels motius de participar-hi. El líder de Can Zam no afluixava: “El que dius és com si jo estigués trapitxeant amb la gent!” Cuní, en veure’l tan alterat, va optar per un contraatac burleta, falsament ingenu: “Justo! No et posis així! Jo l’últim que recordo és que et vas fer militant de Convergència, i aleshores encara em sorprèn més el llibre!” I Justo Molinero, entre ferit i prepotent, va respondre-li: “I qui no ha fotut la pota alguna vegada? Tu no? O és que tu ets impoluto?” Cuní se’n feia creus: “Però per què et poses així?” I l’altre: “Perquè m’hi fas posar! Jo vinc amb tota la il·lusió i parles com si les nostres emissores fossin un grup de trapitxeo de gent”. Al·lucinant. La pregunta de Cuní no era tan estranya perquè la coalició literària sorprèn. I Justo Molinero, president del Grup TeleTaxi, hauria de saber que els periodistes hi són per preguntar el que vulguin encara que molesti. Hauria pogut dir el mateix sense perdre els papers. Junqueras, que fins aleshores havia contemplat astorat el diàleg com qui observa una partida de ping-pong, va decidir interrompre per rebaixar tensions amb una resposta d’aquelles que no s’acaben mai (la seva especialitat). Va ser útil. Xoc de miuras mediàtics amb la clara sensació que Cuní va trepitjar l’ull de poll a Justo Molinero. Que un president d’un grup de comunicació vulgui negar la seva capacitat d’influència en els receptors i faci creure que les seves relacions amb els polítics són simple curiositat és que es pensa que els que somniem coloms som nosaltres.

PUBLICITAT
PUBLICITAT