Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Ja heu vist l’anunci de matalassos?

Quan ens pensàvem que Lorenzo Lamas, El rey de las camas, i Constantino Romero ja ho havien inventat tot anunciant matalassos, un nou espot ha provocat estupor en els espectadors. Dormity ha fet un anunci que passen a tota hora i que ha aconseguit ser tema de conversa a les xarxes socials. Missió acomplerta. L’espot torna a tenir aquesta estètica tronada, de baixa qualitat, que ens recorda el d’Aurgi, els tallers de cotxes on la Rebeca canta allò de “¡ No quiero gastar! ¡No quiero gastar! ” El de matalassos, però, no és igual de genuí. És una mena de còpia barata de l’anunci de Desigual on surt Winnie Harlow, la top model amb vitiligen. Aquella model de raça negra però amb taques blanques a la pell. A l’anunci de roba, l’original, la model balla feliç i de manera suggeridora mentre et demana que la miris. El vitiligen li atorga un atractiu diferent, t’obliga a anar més enllà dels cànons estètics estipulats pel món de la moda. Té un punt de provocador, potenciat per l’atreviment de la noia, que insisteix a remarcar-te la seva unicitat.

Dormity no té top model, sinó que és la versió top manta. S’hi vol assemblar. Però demana un esforç titànic a l’espectador. Et pot deixar en xoc. Una model que no té pinta de ser diputada al Parlament britànic ni Miss Elegància balla davant la càmera al ritme d’una música prefabricada. És un bucle melòdic interminable que en pocs segons es fa insuportable. A cada pla ella canvia de roba: surt amb diversos vestits, després en biquini o amb uns pantalonets curts. La noia (potser hauria de dir senyora) oneja els braços davant la càmera com si ens convidés a ajeure’ns amb ella al matalàs. Si desconeixes la marca no saps si t’estan anunciat un meublé o una marca de preservatius. El que et deixa consternat són uns primeríssims primers plans de la dona que espanten una mica. No per culpa d’ella, que deu ser molt bona persona. Només que la seva libidinositat, el rostre peculiar i la seva cara enganxada a la pantalla no inspiren confiança. Potser, vés a saber, perquè està mal il·luminada, els focus li fan brillar la pell i li provoquen una lluïssor estranya als ulls. Ella, aliena a tot, continua ballant i dient “Dormity” de manera sexi, com traient més aire del compte per la boca mentre es rebolca entre els llençols i juga amb els coixins. La seva bellesa diferent trenca tots els estereotips de la publicitat televisiva. El que ens queda clar és que aquests matalassos no semblen fets precisament per dormir-hi. En tot cas, et poden acabar provocant algun un malson.