Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Jordi Évole torna als orígens

Dimecres a la nit Jordi Évole visitava el programa de Buenafuente, En el aire, com un simple entrevistat. Era, en certa manera, un simbòlic retorn del fill pròdig, que reapareixia fet un home. Més enllà dels copets a l'esquena, els elogis mutus i els agraïments corresponents es va fer una mirada curiosa a les bambolines del Salvados. Vam saber, per exemple, que per pescar l'esquiu Juan Cotino en el programa del metro de València es va haver de passar quatre hores amagat en una furgoneta. Vam riure moltíssim, per exemple, quan va explicar l'anècdota del sindicalista francès que va perdre la dent postissa mentre li responia a les preguntes. La funda li ballava quan parlava, després va passar a fer-li un dolor insuportable i finalment Évole, per alleujar-li el tràngol, li va proposar fora de càmera una solució expeditiva: " ¿Por qué no te la quitas? " El sindicalista el va obeir, se la va arrencar i va continuar la conversa amb un forat a la dentadura.

Amb Évole al costat de Buenafuente van recordar el Follonero, i talment semblava que fes una eternitat d'aquelles imatges. Van recuperar també la promo del Salvados por la campaña com a llavor originària del que veiem ara. I aquí es va produir un instant televisiu molt curiós (per deformació professional meva, esclar): veure Zapatero i Rajoy participant divertits a l'anunci del programa, entregats a la causa mediàtica. Era el 2008. Veure-ho ara és totalment xocant. L'economia, la crispació política, les promeses incomplertes, la corrupció... L'estat d'ànim social ha canviat tant des d'aleshores que aquella proximitat i simpatia davant del micròfon de Jordi Évole podria semblar una paròdia inversemblant dels dos candidats. Amb aquelles imatges d'arxiu de pocs segons t'adonaves, de cop, de les grans dosis d'hipocresia que té la política i de la quantitat de decepcions que acumulem els ciutadans. Aquella gamberrada televisiva de l'Évole és ara una simbòlica bufetada. Zapatero i Rajoy van ser tant els titelles de Jordi Évole que fins i tot van competir per col·locar el nom de Bardem en el debat electoral. I amb el temps s'ha girat la truita. Ens hem acabat convertint en els titelles d'aquests governants. Évole s'ha anat adaptant a les circumstàncies. Ha passat de la gracieta a la garrotada emmotllant-se a una nova realitat social, econòmica i política que demanava a crits un periodisme crític. Ara ja no valen les brometes, sinó que calen periodistes amb habilitats per fer venir, a qui convingui, un bon mal de queixal.

PUBLICITAT
PUBLICITAT