L'Évole va al súper
Diumenge a la nit el 30 minuts i el Salvados anaven coordinats a l'hora de treure'ns la bena dels ulls. El programa de TV3 emetia un reportatge francès en què descobria les tècniques més agressives del neuromàrqueting. Firmes de gran distribució que estudien el comportament dels consumidors per estimular més la compra. L'olfacte, els colors, la col·locació del producte i les emocions més inconscients són les prioritats de les principals marques per manipular els nostres impulsos. Revelador com es deixaven al descobert les tècniques (mai reconegudes) de McDonald's i impactant com tot un grup de nens reaccionaven excitats davant del logotip de la cadena de menjar ràpid. Mentrestant, a La Sexta, l'Évole posava de manifest la cara B d'aquesta societat de consum. Les grans superfícies i els productors llencen bona part del producte. L'abundància ens ha arrossegat a una selecció ridícula del menjar en què es confon qualitat amb aparença i necessitat amb desig. Extraordinària (com sempre, per cert) la careta inicial tan cinematogràfica del programa. Évole ens va portar als racons on s'esdevé el més insòlit: mandarines en cambres de gas per guanyar color, màquines de raspalls que les enllustren, fruita bona que es rebutja perquè és massa grossa, pescadors que llencen el que pesquen i súpers que dónen els productes per malaguanyats abans d'hora. El Primer Món llença aliments mentre també passa gana. Els uns poden triar, fins i tot condicionant la seva voluntat, i els altres intenten accedir al rebuig per sobreviure. Potser Évole va afrontar amb una ingenuïtat i sorpresa excessives les exigències del consumidor al súper. Com si triar la poma que no està macada o mirar la data més llarga de caducitat fos un problema d'uns quants insensibles. Tant el 30 minuts com el Salvados ens apuntaven a tots nosaltres com a víctimes però també com a responsables. La programació de diumenge a la nit ens va recordar, sobretot, que idiotes que podem arribar a ser.
