L’adversari invisible dels candidats
Dimarts al matí, de manera simultània per TV3 i Catalunya Ràdio, es duia a terme el debat entre els candidats a les alcaldies de les quatre capitals de província. En desconnexió territorial, per a Barcelona moderava Mònica Terribas; per a Tarragona, Anna Masip; per a Lleida, Carolina Virgili, i per a Girona, Isabel Pascual. Quatre dones moderant els debats, per cert.
En el de Barcelona Mònica Terribas va començar amb una presentació impactant: “Quan acabem un debat d’aquestes característiques jo la sensació que vull tenir és d’estaquirot, que he fet de pom d’escala. Això voldrà dir que els candidats han estat capaços de dialogar entre ells”. No volia convertir l’espai en una concatenació de monòlegs. La demanda es va acomplir parcialment, sobretot per un enorme respecte dels torns de paraula entre ells mateixos. El millor del debat, però, va ser un exercici innovador i divertit que Terribas va proposar a l’inici. Es tractava de La pregunta de l’adversari invisible. Prèviament, cada candidat havia donat a Terribas una pregunta dirigida a un rival. Per encetar els torns de paraula la periodista va fer la pregunta a qui corresponia sense revelar-ne l’autor. El candidat havia de respondre i, al final del programa, endevinar quin polític havia ideat la interpel·lació. Bon exercici: és diferent, és un bon esquer d’arrencada, assegura certa mala llet de la pregunta, descol·loca a qui l’ha de contestar, fomenta la interacció i capta fins al final l’espectador, que té ganes de saber qui les ha fet. El joc va provocar un somriure als candidats, bromes i subtils jocs de complicitat entre ells, un dard mordaç i el gaudi de l’espectador. Un fet poc habitual en aquest tipus de programes. A Alfred Bosch li van preguntar si continuaria col·laborant amb el govern de CiU i va endevinar que la qüestió l’hi enviava el mateix Trias, situació còmica que va permetre que es fessin la gara-gara entre ells. Alberto Fernández Díaz va rebre una pregunta contundent: “De què està més orgullós: d’haver donat suport a un govern que vostè diu que és separatista o de ser company de partit d’empresonats, imputats i condemnats?” Va endevinar que la interrogació enverinada provenia de Carina Mejías (de Ciutadans però ex del PP). Mejías, un cop descoberta, va semblar avergonyida i va dir compungida: “Me l’han fet els del meu equip”. I Fernández Díaz li va engegar: “¿No l’ha preparat vostè? Jo la meva l’he fet amb tot el cor. Almenys les preguntes les faig jo mateix...” Diria que al final la sensació d’estaquirot no se la va emportar la Terribas sinó algú altre.
