Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

L'anunci carrincló de la Loteria

A Catalunya tenim La Grossa. I a Espanya la Loteria l'anuncia Montserrat Caballé. I com cada any l'horterada torna a casa per Nadal. Si nosaltres hem d'aguantar la dona capgròs que fins i tot es passeja per la gespa del Camp Nou, a Espanya han ideat un anunci carrincló i passat de moda. Sembla mentida que fins i tot acabem enyorant el calb d'anys enrere. L'anunci l'ha dirigit Pablo Berger, guanyador de deu Goyas per Blancanieves . A ell sí que li ha tocat la loteria. No s'hi ha trencat la closca ni amb la idea ni amb el plantejament estilístic. Desprèn una antigor inquietant propera fins i tot al que podria arribar a ser una autoparòdia. Només se suporten els cinc segons inicials, en què crida l'atenció un poble carregat d'espelmetes durant la nit. Després, cinc cantants entonen una nadala molt esdolceïda. El que l'ha encertat de ple és el compositor de la peça. La melodia se't fica al cap i no hi ha manera que marxi ni amb electroxocs. Apareix Marta Sánchez imitant l'expressivitat d'una Verge Maria de porcellana cantant " Aquí está la Navidad, con tus sueños a jugar ". Un vers francament millorable. La Marta Sánchez, qui ho diria, amb aquesta carona de vestal grega, que és la mateixa que cantava Moja mi corazón o Desesperada . És com si amb una nadala intentés redimir-se de tota la seva luxúria. Queda enrere aquell Nadal que va passar amb els soldats espanyols per animar-los el cap d'any. Al seu costat hi surt David Bustamante, movent les celles per demostrar una profunda intensitat musical. La Niña Pastori dóna el punt flamenquet ibèricament correcte i políticament cohesionador. Quan comencem a notar que ens puja el sucre apareix Raphael, apergaminat com de costum, amb aquella actitud tan seva de fer-nos un favor cada vegada que apareix en pantalla. I finalment Caballé, que sembla sortida d' Avatar . El seu rostre té alguna cosa de virtual. Mentre els artistes canten la cançoneta, la gent del poble se'ls escolta amb cara de pastorets del pessebre i es fan petonets d'emoció. Hi ha un moment curiós: ens posen una mà inserta que suaument n'agafa una altra. I després veiem el rostre de la Caballé i el Bustamante. Per aquells misteris de l'efecte Kuleixov sembla que la soprano s'arrambi al cantant per seduir-lo i fer manetes. De fet, en un pla més general comprovem que la Caballé necessita el suport físic d'un home fort. Raphael no està en condicions. Com es nota la crisi? Doncs que la Caballé en poc menys de vint-i-un anys ha passat de donar-li la mà a Freddy Mercury a agafar-li a David Bustamente. Anem de mal en pitjor.