20/05/2015

L’ego de Risto Mejide

2 min

El publicista ha estrenat Al rincón de pensar a Antena 3. És un espai d’entrevistes relegat a la matinada. No s’emet en prime time, com el de Cuatro. L’arrencada és apoteòsica. A menys que siguis un devot incondicional del presentador decidit a admirar-lo en cos i ànima, l’inici provoca entre vergonya aliena i mofa. Mejide es rendeix homenatge a ell mateix. Vestit de manera elegant, va caminant per prats, horts i camps, entre arbres i torres d’alta tensió. De fons sonen cors operístics mentre la seva veu en off deixa anar un discurs de filosofia barata. El resultat està a mig camí entre una mala imitació d’un anunci d’Emidio Tucci i un videoclip sense pressupost d’un cantant local que comença. En el debut, l’arenga la dirigia contra Mediaset per haver-lo deixat marxar, una mostra de rancor mal paït. Més que parar atenció al discurs, és més divertit notar com li agrada escoltar-se a ell mateix afectant la veu. Llegeix fent les pauses on no toca, respirant on menys convé i posant un èmfasi exagerat en les síl·labes equivocades. Després d’aquest homenatge al seu ego va començar la primera entrevista; era a Borja Sémper, portaveu del PP al Parlament basc. “Vamos a ver qué tal soporta un verso suelto, la rima asonante de una conversación. O, mejor dicho, vamos a ver si me soporta a mí”, deia per presentar-lo. Mejide no pot evitar referir-se sempre a ell mateix. Utilitza les respostes de l’entrevistat per exhibir a continuació el seu propi discurs, per obsequiar-nos amb els seus judicis de valor. A Sémper fins i tot el rebatia explicant-li què és el que hauria fet ell en el seu lloc. A Risto, esclau de la seva caricatura, li importa més exhibir el seu propi personatge que no pas que l’espectador s’acosti a la figura de l’entrevistat. A Sémper el discutia amb agressivitat vulgar, amb arguments superficials, amb la bilis de qui s’indigna llegint el diari i no amb l’enginy de qui domina l’art de la discussió política. Risto executa el que els seus fans esperen d’ell en comptes de convèncer amb nous arguments que demostrin que el personatge té més profunditat que l’arrogància d’una estrella televisiva. L’entrevista als Hombres G la va plantejar amb molta més destresa. Però l’esforç va ser en va. El vessant humà de David Summers i companyia provoca un interès escàs. En el súmmum de l’egocentrisme, un cop finalitzada l’entrevista mostren els convidats fent una valoració de la conversa i lloant la tasca del presentador. Mejide ha escrit el seu nom a la paret del plató. És el seu racó de pensar. De pensar en ell mateix, esclar.

stats