23/06/2015

L’esparadrap del president

2 min

Crítica de TVMònica Terribas va sotmetre Artur Mas a una entrevista exhaustiva que no va oblidar cap aspecte de l’actualitat política i la realitat del país. Va valorar els diferents escenaris possibles que ara es plantegen, el full de ruta fins al 27-S i, en un segon bloc, les qüestions d’economia, la pobresa i els problemes que afecten la ciutadania. “Hi ha qui diu que vostè ha avançat la revetlla. No se sap si són piules o petards, però l’ha avançat”, li deia al començament per relaxar una conversa densa com requereix aquest panorama polític excepcional.

Pel que fa a la realització, el resultat visual no va ser tan impactant com l’última entrevista al president que li van fer al setembre a TV3. Sense grues per fer tràvelings aeris i amb la desaparició del plasma clàssic que va projectant imatges al·legòriques per reforçar el contingut de l’entrevista. No es pot abusar de la idea, però, quan no hi és, el plasma es troba a faltar perquè descongestiona el tedi del rutinari pla-contraplà. La realització no estava en una sincronia perfecta amb el diàleg com abans, sinó que ahir va ser una simple alternança de plans per anar variant la imatge. La intensitat del discurs i el vigor visual no anaven alhora. En els plans mitjans d’Artur Mas, el fons quedava poc net. A la porta oberta de darrere seu, al costat de la bandera catalana, s’hi veia un petit rètol indefinit que semblava oblidat i un ram de flors una mica esmerlit. Però no eren els únics símbols que, en una sobreanàlisi televisiva, semblaven simptomàtics.

L’entrevista va començar, potser al·legòricament, en la penombra. L’única il·luminació inicial requeia sobre el retaule de la Mare de Déu de Montserrat que penjava de la paret i semblava que vigilés la conversa des d’una dimensió superior. Incomprensiblement, la corbata d’Artur Mas feia moaré en els plans generals. Creava la impressió d’un president desdibuixat, com si s’esborrés des de l’estèrnum fins al melic.

Només feia dos minuts que havia començat el diàleg i al líder de Convergència ja li brillava el bigoti, com si sués la cansalada en un tercer grau. El maquillatge li proporcionava una morenor molt intensa, potser massa i tot. Com si Mas, a aquestes altures, ja estigués una mica cremat. El súmmum va ser descobrir al polze de la seva mà esquerra un esparadrap que li embolicava la segona falange. Potser va ser d’una piula o d’un petard. O potser vam veure el president amb els dits més enganxats que mai.

stats